Svetlana Bobroba
PETONS ROBATS..!
Al passeig, hi miraves
els arbres amb ulls
de fullam,
en detenir- nos
de sobte,
des dels teus llavis
hi va esclatar una
tendrívola poncella,
la qual depositares
a sobre de la meva
polpa emvermellida.
Ens besàrem envoltats
de pètals envellutats,
mentre el teu llambregar
s'omplia de més i més
fullatge.
Les mans buscaven
d'estar- se'n ben
arraulides,
enredades com tiges
d'aomabrada heura.
Els nostres cossos
perfumaren dues nits
de lluna esbiaixada,
on uns càntics plujosos
a poc a poc, ens anaven
clapant la pell de
missatges xifrats.
Aquells dies de Juliol
d'un any distant
hi van ser nostres.
L'avet sota el qual
s'hi vam fer el primer
petó, m'ho fa rememorar
cada vegada que
hi vagabundejo per allà.
El nostre bes, rau
enganxat dels
branquillons d'un arbust,
ell, testimoni del nostre
romanç força escurçat.
En ataüllar- lo em ve
un sobresalt, què em fa
ennuvolar els ulls
d'un cristal.lí insultant.
Al passeig, hi miraves
les arbredes amb llavis
carnuts, en descuidar-te
t'hi vaig arrencar una
petalina lilà,
des d'aleshores que
segueixo assaborint
el tast d'aqueix primerenc
petó.
Adela Payá i Prats
👄
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada