ÉSSER L'ASE DELS COPS..!
Em vas dir:
Un t'estimo burlesc
per a després desdir-te
de les volences
i bransolejar- t'hi al
gronxador dels descuits.
M'hi vas murmurejar
paraules tendrívoles
per a bescanviar- les
pels insults d'allò més
extravagants.
De cirereta m'hi vaig
transformar en bruixa;
d'amoret hi vaig passar
a espantall.
Els jardins dels lliris
refulgien de
cards marians;
El teu cor de dolça
molsa hi va sofrir
canvis de pedruscall.
En qüestió de segons
l'amor s'hi va disfressar
de monstre;
pels meus amagatalls
et contemplo amb
dits reblits de coltells.
Ningú mai em va explicar
què les estimes en tenen
dues cares.
Quin fàstic haver d'entrellucar
els giravolts de les querences.
Ara en tinc pànic d'estimar
a qualsevol home,
tantes dones ferides al
meu clan familiar.
Se'ns ha negat conèixer
als homes de veritat i tan
sols hi posen al nostre
davant esguerros amb
intencions de danyar.
M'hi vas xiuxiuejar: un
t'estimo per a continuació
barrar- me el pas i
acusar- me d'assetjadora.
Jo que em pensava
què l'amor n'era de veritat.
Doncs no. Hi va ser un
acudit de molt mal gust.
Potser mereixem açò
en aquest món surrealista?
Ja prou d'enganyifes,
de jugar amb els sentiments
dels altres,
de posar-li a l'amor
disfresses de conveniències.
Pareu, no més destarifos,
hi som éssers humans
no ninotets de fang i corda,
pareu, si us plau.
Ja n'hi ha prou i massa.
Tan sols heu d'emigrar
a <Monsterland>
i deixar- nos en pau.
Enllà gaudireu de cadascuna
de les vostres trapelleries.
Adela Payá i Prats
🍂
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada