LA TERRA SE N'ANIRÀ
DE FESTA..!
Les petjades a sobre
del viarany terregós
comencen el preludi
dels esborranys.
La dona d'ahir no és
la d'avui ni serà la
mateixa que demà.
Cicles canviants d'un ésser
què a poc a poc hi va
mostrant- s'hi com una
mena de Sol, cada vegada més
resplendent enmig dels cels.
A més veritats exposades,
més amics perduts, què no
combregaran amb les
mateixes idees.
Solitud resplendent, on
les enganyifes no en tenen
cabuda, on les veritats
s'omplin de lluïssor.
Cap temença al bell mig d'una
Terra què de bon grat
n'haurà d'ensenyar- nos
com viure en llibertat.
Arreplegats entre mocadors,
submisos a les prerrogatives
dels panxuts, les ventades:
sospireigs de Gaia, ens
arrencaran qualsevol embolcall.
Amb Ella n'haurem d'avançar
pel nou món què s'hi apropa,
doncs tot ho haurem d'abrusar.
El vell món és marceix, anys
vindran de canvis monumentals,
molts, potser, desapareixerem
víctimes dels esdeveniments.
Només existeix la paüra pels
nostres descendents, sí ja ens
ha tocat viure tanta malastrugança
durant tantes existències
almenys què Ells hi puguin
fruir de tot allò què se'ns hi va
negar a nosaltres. Hem de restablir
el Paradís tantes voltes saquejat.
Als qui m'heu soltat de la mà,
gràcies, només dir- vos què
no us puc comprendre, n'era
ben evident què vibràvem
amb freqüències ben dispars.
No connectàvem de cap de les
maneres, però això no disculpa
els comportaments menyspreables.
Cadascuna de les bretolades
fumegen a dintre dels perols,
barrejades d'herbes remeieres
esperen la seva delejada mitosi.
Adela Payá i Prats
⭐
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada