L'HOME ARREPAPAT..!

 

Amadeo Modigliani 

    (1884-1920)




L'HOME ARREPAPAT..!



Per molt què et regalin
dons de vaguetats,
tu sempre t'instal.laràs
còmodament als sellons
fixats al sòl. 
Ni un àpex de territori
patejaràs per por a
esbarriar- te. 


Tot ho recorreràs aclofat
al teu  balancí.
Amb les teves ulleres
de llarga vista, qualsevulla  
curiositat hi serà examinada.  


Bellugar- te des del teu lloc,
requereix un ímpuls en contra
de les ones gravitacionals,
massa esforç per a un ésser
què contempla el món
des dels seus angles esbiaixats,
des de la incredulitat d'allò
què rebleix l'existència
de compassos fora de to.  
   

Inventaràs tot tipus d'alerons
per a desplaçar- te'n a redós
d'un cercle concret, 
delimitat pels llums afegits.
No caldrà inspeccionar enfora
de les demarcacions.
 

Com les estimes, mancades
de límits,
eixamplades de més i més
línies concèntriques, a tu
et farà l'impressió d'allunyar- te'n
ben de pressa, aleshores, et
negaràs en principi, a rodolar
més enllà de l'establert.


Tan sols, escodrinyaràs,
restaràs enganxat dels
teguments, fins que s'esdevingui
un cansanci extrem, al bord del
vertígen, què tot t'ho farà veure 
d'una manera monocromàtica. 
  
Tanmateix, inmòbil habitaràs,
emmagatzemat a l'interior
de l'ou, sense apenes
tenir- ne ganes d'escrostonar
les seves esclovelles. 
 
Presoner per tostemps,
a l'amor l'encalçaràs al
fons dels baguls tancats,  
escadusser de les teves
ànsies de vol, acabaràs per
visualitzar cels curulls
d'aucells, estavellant- s'hi
contra el terregam.        



   
 
 
 
Adela Payá i Prats
             🐚