SENSE ELS ULLS ANÍMICS..!

 

RENÉ MAGRITTE
  (1898-1967)





SENSE ELS ULLS ANÍMICS..!

Oblits reblits d'enyor
on una gusarapa es cruspeix
de pomes envitrallades. 

Marcides mans corrugades
què amb prou feines no
poden acaronar un cos de platí.
 
El cossatge envellit d'un home
cavalca la blanca pell d'una
femella engrescada.

Amb estridents panteixos
l'home és donà per vençut
amb el seu glavi estovat.    

Agombolat de la seva còrpora
jeu a sobre de la jovenívola
espremint- li el seu cosset.   

El plaer ja no s'hi delecta
per abstreure's de formoses
figures ben configurades.
 
Potser, el delit, més què en el cap,
ragués al fons d'un cor i d'una
ànima plagats de sentiments

d'abundor, no pas d'escasesa.
L'ostentós es donà per vençut,
no arrauleix a dintre seu

cap emotivitat. La seva pròpia
geografia: la cuirassa què el
recobreix, no aspira a cobejar

ni un ínfim esglai, cap goig.  
No obstant això, cercarà milers
i milers d'espills per agrandir la

seva imatge. N'és sabedor de
les hipèrboles, l'auxesi i els
dislocats eufemismes.
 
Ombres cristal.lines el 

persegueixen per tot arreu i
el nostre personatge

s'emmiralla una i altra vegada
en totes les posicions, però
escadusser dels ulls anímics. 
 

    
     



Adela Payá i Prats
              👀