A LES FOSQUES..!

 

A LES FOSQUES..! 

Has corregut els
cortinatges dels
ventanals amb una
mena d'empeny
agressiu. A les fosques
n'has omplit el cor
de neguits.
 

Dels raonaments
n'has tret conclusions
errònies;
del teu collage ben
particular, només
has posat les peces
convingudes per tu,
no pas pels dos.

Has atresorat discòrdies
què només tu les
has rumiades, sense apenes
expressar-ne ni un sol mot.
Els obstacles dels altres
no són els teus, ni tampoc
l'excusa per a humiliar
ningú.

 
De sobte i sense venir
a compte de res, hi vas
fer un cop de porta, 
tan estrident, què fins i tot
les murades de la casa
s'hi feren tremoloses.
Algun macolí hi va caure.
 
Què t'ha passat pel cap
per a desponcellar les
nostres flors?
Potser en feien massa
flaire d'aromes endolcides? 
Els seus colors t'ennuvolaven
la vista? O tal vegada
has imaginat el què no
li'n corresponia. ?

Al llindar de la casa ja
no arriben les ventades
amb essències balsàmiques;
una munió d'insectes
estrangers, s'han cruspit
dels fruits del delit.


N'has embarrat el terreny
amb tota mena de paranys,
el més trist, és no saber
a què obeeixen aquests
imperatius. La sinceritat
no va ser mai la teva virtut. 
 
Molts s'hi delecten per
viure amagats enmig
de les escletxes, els
subjuga tot allò què llueix,
però gens ni mica, el
què rau entre les tenebres.  
      
 
 


Adela Payá i Prats
             ☘