A L’EMPROVADOR

 

A L’EMPROVADOR
   ( per a J.C.F)



Aquell cap vespre
a la tardor,
les fulles esgrogueïdes
i, envermellides,
totes dues alhora,
en feien saltirons
des dels arbres
fins les llambordes,
i, ens inundaven
de molts enraonaments.

Havíem decidit
de mutu acord
fer el què a ningú
dels dos no ens complaïa
gaire..

Amb mans afalagadores
vam sortir al carrer
ben agafats,
com fèiem abans,
quan n’érem ben joves.

Ens miràvem de reüll
vigilant-nos, un a l’altre,
com si haguéssim de fugir
a corre-cuita,
a cada revolta dels carrerons...

Vam entrar a l’interior
d’aquella botiga de cavallers
que tant te n’agradava,
on el vas provar un munt
de vestimentes,
durant molta estona...

Recordo que malgrat
tot el que malvivíem
en aquells temps,
vam fer esclafir el riure
moltes vegades,
quan tu en feies carasses
i, ganyotes imitant
els gestos del teu cos
esquerdat...

L’esdeveniment s’ho val !
em deies tot de seguit,
mentre per dintre,
tota jo, n’era un devessall
de ploriqueigs...

T’entrellucava de fit a fit
 i, encara no m’ho podia
 creure...!
 Aquell viatge teu,
 ens distanciaria als dos
 per sempre....Ja mai més
 ens tornaríem a clissar
 ni tan sols del lluny...!

Els teus ulls d’olives
verdosenques,
els curullaria tostemps
a recer del meu cor...

N’ havíem ocupat tota
aquella vesprada,
escollint
el teu vestit jaqueta gris
a joc amb la corbata
moradenca,... per al dia
de la teva mort....





Adela Payá i Prats

             🌛