ACLOFADA ENDINS D'UN ESTEL..!

 

GUSTAV KLIMT
  (1862-1918)

ACLOFADA ENDINS D'UN ESTEL..!

El remoreig del rierol
em recorda el dring
dels meus llagrimons,
perquè ells en fan molt
de rebombori en
relliscar des de dintre
de les seves conques,  
vessats, des què tu
hi vas marxar, absent de
paraules i escurçat
d'explicacions.

De sobte, m'hi vaig trobar
com àliga eixalada
al bell mig dels boscos
rabiüts, enfurismats,
dirigits pels ogres
d'hàlits candents.

Me'n vas intercanviar
per nines de cartró pedra;
per talles marmòries
d'àngels capbussats
a les aigües amansides;
per joguines barateres
d'unes hores;
i, seguia sense poder
entendre cap cosa. 

Mai, no m'hi vas defendre,
com tampoc no hi vas saber
com protegir- me'n al davant
de les llengües baladreres.

Els teus braços s'afuaren
de fiblons emmetzinats.
Dels meus <per què>
sense respostes,
els oreigs se'ls
endraparen, abillats ells
de corsaris emmascarats.

Les fades de carbonissa
m'enllefiscaren de dalt
a baix, semblava un
trosset de nit, i llagrimejava
de tremolors,
en sentir-me ben constreta.

Nuvolades d'enganyifes
en expansió,
brodaren els meus vestits
de flors emmusteïdes.

De puntelletes al dessota
d'un cel grumollós
hi vaig trobar consol
amb un estellicó,
què a pleret s'hi apropava,
de tamany cada vegada
més eixamplat, fins que
m'hi vaig adormir
enllumenada per un munt
de pampallugues.

Ja no tenía por, ...Alguna
cosa me n'havia enfortit;
els < per què> els hi vaig
enviar a Hermes el missatger,
havia perdut la curiositat
per assabentar- me'n
de res;
doncs ja hi va ser molt
dolorós endevinar què
no n'havia segut estimada
de cap de les maneres.

  
 
 






Adela Payá i Prats
             ⭐