VEURE-HI ENFORA...!

 

GUSTAVE CAILLEBOTTE
         (1848-1894)




VEURE-HI ENFORA...!



Des de la balconada
una mà s'hi belluga
d'un costat a l'altre,  
n'és un comiat ventall.

N'hi havia un pensament
fosc, per tal d'allunyar- s'hi
d'algú, la manera de fer- ho
seria força educada.

N'era un enigma. A poc a poc, 
se n'anirien esbadiant
els fils connectors. Al fons
del cor: una fredor recalcitrant. 
 
Les paraules caigueren en desús,
els sentiments es cenyiren
a les observacions alienes;
els llaços s'afluixaren.
  
La suposada amiga talonejava
amb sabates de xarol foradades,
dels volants esfilagarsats, s'hi
despenjaven un munt de fils.   

Havia d'enfugir- se ben
de pressa, l'home cavil.lava
com ho enduria a terme d'una
mena d'assuajament què no

deixés empremtes. Ell i el
seu barrufet, hi van idear com
estripar una amistat per a
transformar-la en un escassigall.

Des del finestral un rostre
somrient, li negà la salutació
a una suposada amiga,  
delerava per desfer-se'n d'ella.

No n'estava feta a la seva mida,
massa gran, arrossegava un munt
de maldecaps, a més a més,
no refulgia de llautons daurats.   

Hi va deixar de respondre els
seus missatges, hi va fer ús
de la indiferència, tanmateix
ella s'hi preguntava quina cosa

barroera hagués pogut fer- li'n.
Des d'un ull de bou, ell, la
esguardava de lluny, no entenia
el seu propi comportament.  

El ventall s'hi va replegar, doncs
els cinc dits n'amagaven al seu
palmell, flocalls de neu, què se'n
sortien d'un encloscat pitram.
 
 
  

   
Adela Payá i Prats
             🔶️