UN CONSTANT MIRATGE..!

UN CONSTANT
MIRATGE..!

Minves d'intensitat

com lluna falaguera.
De llum esquinçada
assoleixes convertir- te
en un tènue miratge.

T'emmirallaràs al davant
de l'espill i no et trobaràs,
doncs enllà, no hi seràs
reflectit.

Pensaràs què somies,
els malsons s'allargaran
fins que acceptis la
teva probable invisibilitat.   

No pertanys al regne dels
àngels, ni tampoc al dels
vampirs, no n'ets una ànima
sense cos, ...n'és més
complicat que tot això.
  
No et diré el què tu ja
saps de la teva inexistència
visual, què no pas latent. 
El que sí què sé, és que
no t'ataüllaria en passar
tu pel meu costat.
 
El xaloc amb la seva pluja
de fang te n'ha pinzellat
trets de bestiola salvatgina,
i en fas més por que una
estàtua en moviment.

No cal rodolar com un
boig, d'ací per allà, si no
pots oferir- ne el què no
s'atreveix a llucar de
dintre teu.  

Cercaràs a fora el què
has escurçat al fons del
teu cor, ...No sents els alarits
dels teus empresonats?

Pengen cordes des del seu
trespol, i els caps amb
potes, taponen cadascuna
de les eixides.
  
Raus besllumat des què
hi vas enforinyar l'amor
en les aigües tèrboles
d'un aiguamoll empudeït.

Dels tamarius gàl.lics
s'hi desprenen corol.les
enrossides, què cenyeixen
al meu front una diadema
de laments esfereïdors.





Adela Payá i Prats
             🌹