FLORS DE CRISTALL..!
L'aiguat ha embellit el
terregam d'unes flors
cristal.lines.
En emmirallar- te
a sobre de les florades
et mostraran la seva
permanència;
et parlaran de la seva
eternitat al llarg del temps,
en oposició a la teva
inquebrantable fugacitat.
Entre les escletxes,
a les pedres li'n rebrollen
unes poncelles d'antany,
inauguren l'enfollida
remor de l'existència.
L'aiguat ha embellit el
terregam d'unes flors
cristal.lines.
Ballen al compàs de les
ventúries, rodolen amb
fulards al coll,
inscriuen als espais
entonats càntics de
solfejades creixents.
Els qui s'agombolen de
nècies paraules, llueixen
com bufassa, tota ella
espinosa,
de tija alada i cotonosa,
de fulles tormentoses i,
amb les flors purpúries.
No escolten res, hi són
sords,
no expressen cap emoció,
el cor el tenen en fase
minvant.
Provenen del llinatge de
les llunes negres.
Si la pell la tens resseca,
botzinada de fulles
seques, pregunta- li
a la teva ànima d'on treu
tanta agra amargor?
Dels còdols en neixen
flors de tots els colors.
A l'abril en fa relluc una
de molt especial, a l'octubre
només ella segueix
rebrostant, les altres
hi queden ben glaçades.
Les cargolades de groc
sucumbeixen de seguit,
entre quimeres d'un sol
jorn, s'esvaneixen de
tiges corcades.
L'aiguat ha embellit el
terregam d'unes flors
cristal.lines.
Hi són flors abrilenques.
Adela Payá i Prats
🌾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada