Svetlana Bobroba
PASSEIG PEL FOSCAM..!
Vinc d'un caminar
lent i obscurit,
on les llums del capvespre
hi anaven minvant
de mica en mica.
Els núvols nedaven
una mar de cobalt,
semblava què cercaven
endormiscar- se'n amb
peücs de ganxet.
Els arbres, cavallers
dels paisatges,
mig lleganyosos,
en feien guàrdia,
embolcallaven els nierols
dels aucells dorments.
Els ulls se'm cloïen, mentre
als peus els hi deia què no
s'oblidessin de continuar
camejant.
Un ball d'estels em cridà
l'atenció, en eixe llampegejar
tan sobtat,
refulgien de llànties
parpellejant.
Al meu costat, volent- me
agafar la mà hi era ell:
murmurejava cançons
d'un altre temps, quan
la joia per viure n'era
immensa, quan tot encara
recobrava vida, només
en sentir- ho.
Em pregunto per què m'he
convertit en un ésser tan
taciturn, tan isolat, fins al
punt, de voler estar- me'n
tant sols amb mi mateixa.
Segueixo pel viarany de
les alzines pregant per
no trobar- me amb un porc
espí..S'hi fa massa tard i
els animalots de la nit
se'n surten dels seus
amagatalls per a menjar.
Els llums del poble hi són
encesos, m'espera la meva
llar què gairebé romandrà
ben glaçada...Davallen molt
les temperatures en fer- s'hi
present l'horabaixa.
Tu em diràs bona nit,
em faràs un petó al front
com l'última vegada
a l'hotel Colors a Barna
i t'esvaniràs com per
art de màgia.
Adela Payá i Prats
⏳
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada