FLORBELA ESPANCA

 

FLORBELA ESPANCA

(Portuguesa) (1894-1930)

<HUMO>

Lejos de ti son yermos los caminos,

Lejos de ti no hay luz de luna o rosas,

Lejos de ti hay noches silenciosas,

Hay días sin calor, techos sin nidos! 

Mis ojos son dos pobres viejecillos

Perdidos en las noches tormentosas...

Abiertos, sueñan manos amorosas,

Tus dulces manos, llenas de cariño. 

Los días son de Otoño: lloran... lloran...

Hay crisantemos rojos que deshojan...

Hay murmullos dolientes de secretos... 

Invoco nuestro amor! Abro los brazos!

Y él está ahí, mi Amor, por los espacios,

Leve humo que escapa entre mis dedos!...

Florbela Espanca

(versión de Pedro Casas Serra)

<FUMO> 

Longe de ti são ermos os caminhos,

Longe de ti não há luar nem rosas,

Longe de ti há noites silenciosas,

Há dias sem calor, beirais sem ninhos! 

Meus olhos são dois velhos pobrezinhos

Perdidos pelas noites invernosas...

Abertos, sonham mãos cariciosas,

Tuas mãos doces, plenas de carinhos! 

Os dias são Outonos: choram...choram....

Há crisântemos roxos que descoram...

Há murmúrios dolentes de segredos.... 

Invoco o nosso amor sonho! Estendo os braços!

E ele é, ó meu Amor, pelos espaços,

Fumo leve que foge entre os meus dedos!...

Florbela Espanca

Pintura: Jean-Pierre Cassigneul

                           (1935)

                                💜🧡

ANIVERSARIS..!

Anyets acomplits.
El 28 de maig
la Júlia en feia
5 anys.
El 23 de maig
la Mireia en feia
2 anys.
Als braços dorm
l'Aina què el 18
d'abril en va fer
1 mes...
Quatre nenes, quatre
regals del cel.
La Mar a l'agost
en farà 19 anys
i al Setembre aterrarà
en Pau..
Espero gaudir de més
salut per a poder
arribar a ser-hi una
bona àvia.



Adela Payá i Prats
      💙💚🧡💜

FEDERICO GARCÍA LORCA

 

FEDERICO GARCÍA LORCA
            (1898-1936)

<CAMPO>

El cielo es de ceniza.
Los árboles son blancos,
y son negros carbones
los rastrojos quemados.

Tiene sangre reseca
la herida del Ocaso,
y el papel incoloro
del monte está arrugado.

El polvo del camino
se esconde en los barrancos,
están las fuentes turbias
y quietos los remansos.

Suena en un gris rojizo
la esquila del rebaño,
y la noria materna
acabó su rosario.

El cielo es de ceniza,
los árboles son blancos.



Federico García Lorca




<Vuelta de paseo>


Asesinado por el cielo
entre las formas que van hacia la sierpe
y las formas que buscan el cristal,
dejaré caer mis cabellos.
 
Con el árbol de muñones que no canta
y el niño con el blanco rostro de huevo.
Con los animalitos de cabeza rota
y el agua harapienta de los pies secos.
  
Con todo lo que tiene cansancio sordomudo y  mariposa ahogada en el tintero.
Tropezando con mi rostro distinto
de cada día.
¡Asesinado por el cielo!



Federico García Lorca
Pintura: Joan Miró
             (1893- 1983)

                 

                       💚

LA DAMA DE BAZA

 

LA DAMA DE BAZA

Escultura funerària ibèrica 

trobada el 1971 en una 

necròpolis turdetana.

Datable al segle IV aC, sembla 

evident que servia

d’urna cinerària. 

Es conserva al Museu Arqueológic

Nacional de Madrid.

                       🧡

ADÉU AL MÓN FiGURAT..!

 

Pintura: Kees van Dongen
                  (1877-1968)

ADÉU AL MÓN FiGURAT..!

Amorositats
embolcallades
de paraules rotatòries,
d'espills contraposats,
talment instal.lades en
qualsevol indret,
però escadusseres
d'activitats,
de moviments fidedignes.

Els malèvols mots,
simulen el que no
s'hi sent als cors
corruptes,
es congratulen
com castells de focs,
en produir efectes de llum
a sobre dels
expectants rostres.

Crueltat impossible
d'assolir,
doncs als exempts
de l'amor, se'ls injecten
de fal.làcies que hauran
d'assumir com
il.lusions mentideres.

Aquest món instaurador
de vanes superxeries,
als humans destrueixen
de més força que no pas
hi seria el cas, si fos
la veritat la qual governés
aquesta recreació.

Em vols enamorar per a
després afegir-hi què el teu cor
n'està ben ocupat?
Aleshores, a que ve aquest
afany per conquerir el que
no n'estàs disposat a estrènyer.?

N'ets incendiari de flames
virtuals, que en poder restaran
convertides
en brimarades d'aigua.?

Aquest joc pervers per fer- ne
evident vés a saber què
a quin ordre de coses obeeix...?

Em dius: t'estim per a més
endavant escapolir- te amb
quatre gambades...?
Al.ludeixis que prompte hi
serem junts i, de cop i volta,
cobreixis els cristalls amb
estors de teixit de lli..?

Arrepleguis els teus sentiments
en arquetas velles, per a fer- ne
suposades ofrenes de lleialtat
envers unes altres criatures..?

Desconec aquest esbarjo tan
ofuscat i enrevessat,
mai hagués pensat què l'amor
pogués comportar- s'hi amb
aquesta mena de deliri.

Un voler estimar per a després
oferir- li- ho a un altre ésser i
així anar rodolant de cos en cos,
però nedant a sobre de les
supèrflues escates.

Amorositats
embolcallades de versets
anodins, insubstancials,
escarsers del més fonamental.
Amorositats Insípides,
faltades de cromacitats...

Quanta mediocritat..!

Baqueges emotivitats com
cops de peu en fas a les
entranyes del teu proísme..?
Qui ets...? D'on has aparegut..?
Aquesta maldat teva per
inaugurar destrosses, d'on et neix?

Per què et vas hostatjar a la
meva vida, sinó n'ets capaç
de solaçar- te amb l'amor
de veritat ..?
Sí ja saps massa bé que
t'has reblit de fingiments i no
pas d'autenticitats.
A més a més, de representar
el paper de compungida víctima.

Pocs gaudeixen de crear
mons plastificats,
tanmateix et capfiquis
per ser constructor
d'una raça d'humans encerats,
hi seràs acompanyat per
només uns pocs...!

A les forces de la creació
els hi demano per què aquest
empeny seu per presentar- me'n
barrufets, ...qui més dolent
que l'altre. ..Doncs, ja s'ha
acabat:

" Bon vent i barca nova"



Adela Payá i Prats
             ⛵

UN VIATGE ENFORA DEL PLANETA...!

 

UN VIATGE ENFORA
DEL PLANETA...!

Un anar desfent sabates
al bell mig dels caminois
empedregats.
Sivelles rovellades,
soles rosegades.

Una cançó cada vegada
entonada amb més estridències,
escridassada al bell
mig de la Mare Natura,
on una pluja de fulles en
fan l'ús de mocadors.

Un dir <no> a tot allò que
el vol sotmetre,
fins i tot, a les forces ocultes,
disfressades d'amorositats
volent gaudir de la seva vigoria.

Un anar fent tombarelles
d'arbre en arbre,
fins acabar al fons de les
enterbolides aigües.

Un voler guarnir- te amb el
vestit d'estel i d'encaboriar- te
per cisellar un altre món,
tan diferent al d'aquest.

Un cop d'ull a la taula de marbre
a la qual, mai, ell, no regressaria;
una altra ullada, als paisatges del
pont, on s'hi vam estar reclinats
durant dos dies, a les seves baranes.

Un abandó insidiós, on la vida
et recordaría tantes infidelitats,
d'homes de paper fent- te creure
que n'eren ignífugs.

Un vessament de llàgrimes
on només, tu, podries teixir- te
les vestimentes aigualides
amb agulles diamantines.

Un bramular de fera engarjolada
on l'ànima s'hi agreuja.
Un arrencament de barrots
fins a extreure el cos de dintre
del recinte metàl.lic.

Tota l'existència fugint del
monstre inventor de miralls,
tostemps amb presses i passes
accelerades, cercant una ànima
amiga i a penes rescatant
engrunes dels éssers destrossats.

Un cansanci atroç per veure't tota
sola al dessota de cels inventats, potser imaginats i dissenyats per algunes computadores i projectats
als espais com dibuixets de nens.

Tantes enganyifes des de la
primera alenada, i suportant
éssers funests, tots de seguit, entrant a la teva vida a càmera lenta.

Una desesperada melangia per
residir-hi als enclotats dels
botxins, fent i desfent al seu antull.
Una angúnia mortal per anar- hi
ornamentada pels tatuatges
de l'esclavatge

Què tal si apropés el meu vehicle
sideral i, amb un estrepitós vòmit
virolat, m'enlairés per més amunt de la suposada Terra...Un intent..!

Un somni reblert de veus sibilants,
trepant- te les oïdes i en descloure
els ulls, trobar-te amb una munió
de ratolins gegantins, xisclant a vora del teu llit.

Delires per desplegar els teus
èlitres, i en adonar- te, a les teves
espatlles visualitzes pètals
colossals de violers...T'han arrelat
de bell nou a la Terra.  





Adela Payá i Prats
             🎈          

UNS PASSETS ENVERS ON?

 

Castillo de Bunratty
Condado de Clare (Irlanda)

UNS PASSETS ENVERS ON?




Uns passets envers on?

Asseguda a l'ampit del
finestral,
penso per on he
d'encaminar- me sense
fer- ne cap soroll.

Papers amb formes d'ocells
llanço a l'estany,
en cadascun d'ells n'hi ha
inscrit el nom d'un país.

Tots s'han ofegat menys
un, el qual duu el nom d'
Irlanda. Doncs alguna cosa
n'hauré de descobrir en
aquelles terres.

Uns passets envers on?

A tothom invitaves a fer
un cop d'ull al teu poble,
però a mi em vas guarnir
de vels endolats, doncs
no ho dubtes,
quan albiris cels emboirats,
enllà, hi seré, acolorint
les teves muntanyes de fosc.

Aniré més al Nord d'on tu
hi vius, on flairaré perfums
de fenc, 
m'abocaré als penya- segats
de Moher,
però tu no hi seràs al meu
costat.

Visitaré els seus castells:

-Dunluce
-Malahide
-Dublín
-Lismore Castle
-Cahir
-Trim
-Kilkenny
-Blarney
-Dromoland
-Birr
-Kilkea

Clissaré al voltant dels meus
muscles, i els espais al seu
entorn, lluiran desocupats:
Tu tampoc no hi seràs.

Em banyaré a les gelades
aigües de l'Atlàntic,
i a algún rocam a la llunyania
el batejaré amb el teu apel.latiu.

Un viatge d'esperit vagabund
amb pensaments compartits,
sentiments isolats,
i versets curulls de salobre.

Palplantada al llindar de la
casa, maleta en mà,
m'acomiado de les petites
coses, et dedico un llagrimó
ben feixuc, que mai no
comprendràs perquè s'esbaldrega
entre els pòmuls ensulsits.

Tu, segueix amb el joc de
talonejar al damunt dels
tarimats, fins a restar sense
talons i, quedar el cadafal
emplenat de forats.
Continua amb l'esbarjo
d'ajuntar cromos i més cromos
fins a completar l'àlbum

En escoltar enderrocs
a l'escenari,
m'assabentaré
del teu esfondrament,
aleshores, pregarè per a
que no pateixis cap
ni una nafra al teu cos.


Uns passets envers on?






Adela Payá i Prats
             🙏