ADÉU AL MÓN FiGURAT..!

 

Pintura: Kees van Dongen
                  (1877-1968)

ADÉU AL MÓN FiGURAT..!

Amorositats
embolcallades
de paraules rotatòries,
d'espills contraposats,
talment instal.lades en
qualsevol indret,
però escadusseres
d'activitats,
de moviments fidedignes.

Els malèvols mots,
simulen el que no
s'hi sent als cors
corruptes,
es congratulen
com castells de focs,
en produir efectes de llum
a sobre dels
expectants rostres.

Crueltat impossible
d'assolir,
doncs als exempts
de l'amor, se'ls injecten
de fal.làcies que hauran
d'assumir com
il.lusions mentideres.

Aquest món instaurador
de vanes superxeries,
als humans destrueixen
de més força que no pas
hi seria el cas, si fos
la veritat la qual governés
aquesta recreació.

Em vols enamorar per a
després afegir-hi què el teu cor
n'està ben ocupat?
Aleshores, a que ve aquest
afany per conquerir el que
no n'estàs disposat a estrènyer.?

N'ets incendiari de flames
virtuals, que en poder restaran
convertides
en brimarades d'aigua.?

Aquest joc pervers per fer- ne
evident vés a saber què
a quin ordre de coses obeeix...?

Em dius: t'estim per a més
endavant escapolir- te amb
quatre gambades...?
Al.ludeixis que prompte hi
serem junts i, de cop i volta,
cobreixis els cristalls amb
estors de teixit de lli..?

Arrepleguis els teus sentiments
en arquetas velles, per a fer- ne
suposades ofrenes de lleialtat
envers unes altres criatures..?

Desconec aquest esbarjo tan
ofuscat i enrevessat,
mai hagués pensat què l'amor
pogués comportar- s'hi amb
aquesta mena de deliri.

Un voler estimar per a després
oferir- li- ho a un altre ésser i
així anar rodolant de cos en cos,
però nedant a sobre de les
supèrflues escates.

Amorositats
embolcallades de versets
anodins, insubstancials,
escarsers del més fonamental.
Amorositats Insípides,
faltades de cromacitats...

Quanta mediocritat..!

Baqueges emotivitats com
cops de peu en fas a les
entranyes del teu proísme..?
Qui ets...? D'on has aparegut..?
Aquesta maldat teva per
inaugurar destrosses, d'on et neix?

Per què et vas hostatjar a la
meva vida, sinó n'ets capaç
de solaçar- te amb l'amor
de veritat ..?
Sí ja saps massa bé que
t'has reblit de fingiments i no
pas d'autenticitats.
A més a més, de representar
el paper de compungida víctima.

Pocs gaudeixen de crear
mons plastificats,
tanmateix et capfiquis
per ser constructor
d'una raça d'humans encerats,
hi seràs acompanyat per
només uns pocs...!

A les forces de la creació
els hi demano per què aquest
empeny seu per presentar- me'n
barrufets, ...qui més dolent
que l'altre. ..Doncs, ja s'ha
acabat:

" Bon vent i barca nova"



Adela Payá i Prats
             ⛵