ALARITS..!

 

ALARITS..!

No vas emprar
diàlegs dolços
que entaular,
els atapeiries
de barrets que
s'hissen una mica,
per tal de dir-hi
adéu.
Tan sols clapejaries
el Sol amb cortinatges
d'eclipsis.
En vas fer ús de les
llengües de foc
enrogint llunes
d'eburni.
Amb un cop sec
i, feixuc, abaixaries
les persianes,
doncs ja mai més ens
veuríem al darrere
dels cristalls.
Escrits de paraules
que en comptes
de crear ponts entre
les nostres serralades,
en farien destruccions
de qualsevol vincle.
No instaurararies
la pau al bell mig
de les nostres ànimes,
pel contrari, fruiries
d'alçar murades
cada vegada més
altívoles i prominents.
T'hi vas reblir de corcs
i, de rancúnies,
a l'amor l'abillaries
de parracs i de pellingots.
Terrabastalls de mots
i d'esperances,
somniegs avortats
en camps no albirats;
promeses llaurades
d'ortigues borralludes.
Fer el ronso, pot ser
et sembli bé,
muntar- te a la sínia
i posar- t'hi un munt
de disfresses, tal vegada,
pugui ser divertit,
però no oblidis que en
traspassar les portalades,
un caramull de fantotxes
s'esbargiran amb els
mateixos jocs dels quals tu
t'hi vas espletar.

Les querences per tu
s'hi assemblin a les
cercaviles, desfilant
pels carrers, tots alhora
engalanats de serpentines
i, de garlandes;
esclats de colors festius,
i, gralles sonant de seguit;
on els putxinel.lis als teatrets
dels infants, relaten històries
impossibles.

Disfressat de nan o de gegant,
d'ésser mitològic o de xanquer,
et desvius per esquinçar cotnes.

De l'amor res no en saps,
malgrat els anys viscuts,
cap cosa no pots sentir- hi.
Has entumit el cor fins a
esclarissar- lo....Resten només
les engrunes del que fou, però
que ja no hi és...







Adela Payá i Prats
              💙