DESEQUILIBRI...!

 

DESEQUILIBRI...!

Ajaguda sota pluges
de glauc fullam,
esguardo els raigs
llumeners, aquells qui
avancen a pleret
entre rebrolls de flors
majestuoses.

El teu suposat rostre
d'àngel,
des de l'eteri
s'hi aboca entre núvols
flonjos,
llança, de sobte, flocs
de blanca neu..només
a l'espai on m'hi estic.

La mare Terra amb xal
de macramé, confereix
a un trosset del
paisatge un halo de
netedat i, baix l'olivera
bruixa, m'esperes amb
mots envellutats.

De les lluminàries
a les obagues rellisques;
refulgeixes com estellicó
a les nits, jaspiades de carbó,
i em parles de coses
que no hi puc comprendre.

T'han deixat venir per a
posar ordre en un munt de
desavinences.?

Però ja saps, n'he perdut les
forces per a continuar en un
lloc tan dispar, del qual creia
que n'érem concordants,
però no ho som.

Un indret on els somnis no
en tenen ja cabuda,
on les idees que sobreeixin
no coincideixin amb les meves.

Una existència viscuda a
contracor, seguint normes
d'esperits contrariats.

Deambulo amb l'ànima
constreta,
en una lluita esquerpa
per voler sortir- me'n de
dintre de l'esclofolla,
on de mica en mica poder
entreveure l'existència
des d'uns altres angles.

Quantes coses repetitives
es produeixen
una i altra vegada
sense cap evolució a la vida
de ningú..
Es com donar- li corda
a un rellotge antic,
fins a arribar al seu límit i
després tornar- hi a les mateixes.

Fins i tot, et sento a recer meu
i gaudeixes de les malifetes
del passat,
cap paraula tendrívola,
potser hi siguis un caòtic
rostoll del teu jo antic.
Una part que encara no
s'ha diluït i que potser
doncs hauria de fer- ho.

La teva part angelical, s'ha
mostrat estranyament absurda,
em relates històries que mai
a la Terra li van pertànyer.

Raus com fruit escindit de
moltes drupèoles, i no me'n puc
avenir amb qui estic conversant.

T'he trobat avui com una
amalgama de moltes
criatures contradictòries,
de fet, em plantejo si he dialogat
amb tu, o en una altra entitat,
volent- s'hi fer passar per tu.

Ajaçada al dessota dels ruixats
de carboncle, he clos els meus
ulls, n'he fet com si no et veiés,
no volia capficar- me'n en un
mar de dubtes...

No jugueu amb els meus
sentiments, no calen més
mentides en aquest món,
no més esbarjos diabòlics,
prou d'hologrames, d'imatges
distorsionades, de vocables
entretallats, de tants i tants
desgavells.







Adela Payá i Prats
             🤔