PLUJA PRIMAVERENCA..!

 

PLUJA PRIMAVERENCA..!

Caminois que exposen
les petjades dels humans,
cisellades a sobre del
terregam.
Besades de peus a la
Terra.
Dibuixos amb formes
encuriosides.

Les arbredes balandregen
el seu ramatge: ens fan
de ventalls en els dies
xafogosos. Esparveren
insectes a l'aguait.

Amanyacs a les galtes, per part
de les ventúries manifestes,
un ball de flors en moviment,
mentre el fullam arrencat
del seu brancatge, giravolta
en remolins.

Preludis de balls enmig de
la Natura,
on els núvols obscurits
amenacen per xopar- nos.
I enllà, ben a dalt, l'astre
majestuós, s'ha ocultat al
darrere d'un cimall muntanyer.

De les llums a les ombres
ens hem traslladat en
qüestió de minuts,
els cossos de llimona,
exhibits de lluentor,
en un obrir i tancar d'ulls
s'han enfosquit de
figures monòtones.

Polsim espolvorejat per
tot arreu,
els animals retornen
als seus amagatalls;
els aucells tremolen de
becs mig oberts,
han cessat els seus refilets.

De sobte, tota la Terra brugola
amb uns roncs estrepitosos,
seguit d'un silenci magistral.
Les bestioles no diuen ni piu,
i de cop i volta:
les nuvolades s'entreobrin
fent devessalls de pluges
atabalades...

En adonar- me, m'he contemplat
com onada enriolada,
tota d'aigua amarada,
desdibuixant empremtes per
onsevulla.

Molles de cargol se'n surten
de dintre de les seves
esclofolles i les granotes
rauquen als bassiols en
arribar la humitejada foscor.

De fang empastifada he
rodolat pels senderols
fangosos, i el meu cos sencer
l'he deixat esculpit a sobre
de la Mare Terra.

Als ordenadors quàntics em
detecten com massa llacorosa,
no pas com a humà,
des d'aleshores, que jugo a tothora
amb el tarquim i l'aigua.

Hi sóc fang, fang que alena
què conforma imatges i les
esborralla, con també,
majoritàriament, hi sóc aigua.
Les pluges em fan
remembrances de la meva
essència. Avui, ho he reviscut
de bell nou.






Adela Payà i Prats
           🌦🌧