Pintura: JOAN MIRÓ
(1893-1983)
ARRIBADA, ESPENYADA..!
Hi vas venir,...!
Per quin motiu ho vas fer,
si ja rumiaves en comiats
amanits, reblerts
de ciereres vermelles:
manducar el fruit i,
llançar el pinyol.
Ja sabies de sotamà que
no expandiries aquell
amor petitó, desvalgut.
Arrencaves poncelles com
estiragassaves atzeroles.
Aqueix amoret,
que precisava de tots
els amanyacs,
de totes les moixanes,
tu, el vas esplomissar.
Acostumat a les destrosses,
que més et feia una de més.
Un abrigall de plomes
multicolors llueixis sense
estremir ni una mica
el teu cos, duus la pell
cobricelada de glaç.
Hi vas venir..!
Per a enllaçar- nos de mans
i, cargolar- nos de línies
curvilínies,
per a entaular converses
i, fer uns passets ballarins,
després m'embolcallaries
en papers afruitats i,
ben agemolit
em tancaries a l'algorfa
de la teva capissola.
Al terrat, a les nits, s'escolta
el cant d'algú,
què a la teva llar la fa retrunyir
com fantasma atrapat entre
les lluminàries lunars.
El Rèquiem de Mozart, ressona
per totes les murades.
Hi vas venir..!
Per a més endavant, guarnir-te
d'enterramorts;
un enclotat immens hi vas cavar,
on des d'aleshores, en fan
rellucs, flors i més flors,
des del frondós arbre lilà.
Cameges entre murmuris
de moribunds,
acceleres el pas esporuguit
entre els sospiralls de les
ànimes en pena.
De mans tremoloses, a dintre
de les butxaques, les fas
fonedisses,
dissimulant les temences.
La teva túnica, n'es estampada
de llavis entreoberts, que
escridassen de continu...
Hopalandes xerraires que a
qualsevol atemoreixin.
Hi vas venir..!
Per afegir-me a la teva
llista nigromàntica, però
encara que viva, hi vaig saber
com contrarestar la teva
màgia negra.
Els teus diablons, els he
ficat a dintre d'ous daurats
i, de llavors ençà, que han
perdut els seus poders.
Romanen ben adormits.
Hi vas venir..!
Per a deixar ací la teva
part enfosquida,
tota emplenada de xàvegues
enfiladisses.
Al bell mig de les meves
serralades et guareixes
de mica en mica, i ben aviat,
assoliràs realçar-te
de pur albor.
El color que tant anhelaves
a la fi, t'encobrirà de dalt a baix;
arribaràs a ser-hi un home bo,
un homenet blanc, mig groguinós.
La teva talla escultòrica, serà
per tal de purificar les aigües,
llançada a l'oceà, des dels
penya-segats de la Muga.
Beneït siguis...!
Adela Payá i Prats
🌹
(1893-1983)
ARRIBADA, ESPENYADA..!
Hi vas venir,...!
Per quin motiu ho vas fer,
si ja rumiaves en comiats
amanits, reblerts
de ciereres vermelles:
manducar el fruit i,
llançar el pinyol.
Ja sabies de sotamà que
no expandiries aquell
amor petitó, desvalgut.
Arrencaves poncelles com
estiragassaves atzeroles.
Aqueix amoret,
que precisava de tots
els amanyacs,
de totes les moixanes,
tu, el vas esplomissar.
Acostumat a les destrosses,
que més et feia una de més.
Un abrigall de plomes
multicolors llueixis sense
estremir ni una mica
el teu cos, duus la pell
cobricelada de glaç.
Hi vas venir..!
Per a enllaçar- nos de mans
i, cargolar- nos de línies
curvilínies,
per a entaular converses
i, fer uns passets ballarins,
després m'embolcallaries
en papers afruitats i,
ben agemolit
em tancaries a l'algorfa
de la teva capissola.
Al terrat, a les nits, s'escolta
el cant d'algú,
què a la teva llar la fa retrunyir
com fantasma atrapat entre
les lluminàries lunars.
El Rèquiem de Mozart, ressona
per totes les murades.
Hi vas venir..!
Per a més endavant, guarnir-te
d'enterramorts;
un enclotat immens hi vas cavar,
on des d'aleshores, en fan
rellucs, flors i més flors,
des del frondós arbre lilà.
Cameges entre murmuris
de moribunds,
acceleres el pas esporuguit
entre els sospiralls de les
ànimes en pena.
De mans tremoloses, a dintre
de les butxaques, les fas
fonedisses,
dissimulant les temences.
La teva túnica, n'es estampada
de llavis entreoberts, que
escridassen de continu...
Hopalandes xerraires que a
qualsevol atemoreixin.
Hi vas venir..!
Per afegir-me a la teva
llista nigromàntica, però
encara que viva, hi vaig saber
com contrarestar la teva
màgia negra.
Els teus diablons, els he
ficat a dintre d'ous daurats
i, de llavors ençà, que han
perdut els seus poders.
Romanen ben adormits.
Hi vas venir..!
Per a deixar ací la teva
part enfosquida,
tota emplenada de xàvegues
enfiladisses.
Al bell mig de les meves
serralades et guareixes
de mica en mica, i ben aviat,
assoliràs realçar-te
de pur albor.
El color que tant anhelaves
a la fi, t'encobrirà de dalt a baix;
arribaràs a ser-hi un home bo,
un homenet blanc, mig groguinós.
La teva talla escultòrica, serà
per tal de purificar les aigües,
llançada a l'oceà, des dels
penya-segats de la Muga.
Beneït siguis...!
Adela Payá i Prats
🌹
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada