FUGACITAT DE LES LLUMS..!

 

FUGACITAT DE LES LLUMS..!

He servat intacte
l'àlbum familiar,
o potser, ....hi hagi afegit
alguna que altra foto
de més.

Amb tu, en un principi,
n'havia fet, pel contrari,
esborralls d'imatges i de
mots agrencs.

Tanmateix, a hores d'ara,
n'he volgut omplir- te
d'assuaujats pensaments,
i, de tendrívols versos.

Algú a la nit em va
xiular que n'havia de
fer alquímia amb les
paraules i, les accions.

Ara, qualsevulla dolenteria
que abans no tolerava,
la transformo en benefactora:
li arrenco els seus fiblons
i, la cobreixo amb pols de talc.

Exerceixo la màgia
a poc a poc, amb tal mena
d'empeny, que el teu record
en fa amagadisses les seves
úrpies:
ja no arrapa, ni fereix,
més bé acarona les arestes
de l'ànima.

N'ets una relíquia del passat
tancat en capsa argentada,
cobricelada de repussats perlats,
què en obrir- la,
s'hi pot escoltar una musiqueta
de fons:
hi són cants gregorians,
on una antiga figura, la teva,
es belluga a sobre de làmines 

envitrallades.

He agafat de totes les línies
temporals, la que millor
et definís.
En aquest tram no t'amoïnaves
ni escopies mots verinosos,
com tampoc t'exposaves
de ràncies vanitats.

No el.ludies les moixaines,
i, sabies com lluitar pels
teus sentiments.
Els portells n'eren oberts i
els finestrals es deixaven
traspassar per les càlides
i endolcides brises.

He servat intacte
l'àlbum familiar, ...però ara
que hi faig remembrança,
n'he incorporat una fotografia
on tots dos hi érem
al Museu d'en Frederic Marès.

Un estranger s'hi va oferir
a retratar-nos-en, sense haver
de demanar- li'l.

Ja saps, hi vam ser família
durant un període de temps,
una mena de ànimes
agermanades,
què de sobte, s'hi veurien
amenaçades per les cridòries
i, les estratagemes dels vikings.

I, tristament, en aqueix temps,
no vas saber defendre a l'amor,
encara que en aquests moments,
de molts glavis empunyats
et resisteixes en combat,
al davant de les empal.lidides
bestioles.

Garlandes blanques i groginoses
difuminen el blau dels cels,
Una sagnant brega al bell mig
dels firmaments s'hi fa present.

L'home dels coltells ballarins
amb corcell alatzà, emprèn
un senderol enmig dels estels.

Les muses desabillades dels
seus vestits, bransolegen les
seves cues i les seves banyes,
els seus cabells reblits de llumins

els fan servir de detonant per
revifar les foguerades.







Adela Payá i Prats
           ⭐⭐