FERA FEROTGE..!

 

FERA FEROTGE..!

No m'arrapis més
fera ferotge,
que des que hi vaig
néixer fins ara,
no has deixat de
destorbar- me.

T'han crescut els
ullals i les urpes,
i les teves esgarrinxades
hi són més aprofundides,
més nocives i,
menys compassives.

On la pau hi vull trobar
enllà hi ets tu a l'aguait,
cercant el descuit oportú
per a fer- ne de les teves.
La teva fraire n'és inconfusible.

No et canses d'inventar
paranys, un rere l'altre,
sense a penes prendre
un respir..?

Gairebé tot m'ho has furtat,
i, encara segueixes amb
el costum de voler més del
que necessites.
D'on et ve aquest influx
de posseir- ho tot..?

Només volia eixa tauleta
menuda, ben arrodonida,
amb pedra de marbre, sota
el frondós arbre..!

L'única ambició: aqueixa
postal d'arbreda i taula;
poder respirar l'aire pur
i conversar amb l'astre Sol.
Ataüllar els estels i perdre'm
entre els seus espurneigs.

Tot m'ho vas rapinyar,
i ara hi visc en rusc d'abella
abastit d'asprívol formigó,
oblidada al bell mig d'un
carrer,
on els àlbers arrenglerats
em fan remembrances d'allò
que somiava.

No m'esgarrapis més,
ja és hora de que marxis,
fera ferotge,
deixa'm que passi els
últims anys sense haver
de patir més turments.

El sofriment continuat
afebleix,
et fa mirar el món
amb ulleres de cec,
i passos aminorats, encongits.

La meva vida em pertany,
no te la donaré,
malgrat que a cada estona
ho has intentat,
ja s'ha acomplit l'esbarjo
de les trapelleries,
has d'agafar el teu sarró
i, posar terra pel mig.

El que m'has pispat
t'ho pots ben quedar, tot i que
la tauleta sota el formós
arbust, això sí que m'ho
has de retornar.

Així que has d'enginyar- te- les
per a que demà pel matí
quan desclogui els ulls, hi
sigui a la meva línea
temporal d'espai- temps,
entaulada al dessota de
l'esplendorós Anouer.

Després n'hauràs
de rutllar amb quatre
o cinc o sis gambades.

Em pensava que amb el
transcurs dels anys
t'amansaries,
ben bé, que te n'has fet més
salvatge i depredadora,
per tant, em pertoca a mi
decidir, després d'haver
sofert més del prescrit.

Doncs ja saps que toca
fer ara:
Les portalades de l'inframón
s'han obert només per a tu.
En repiquetejar les campanes
de foc, no t'atreveixis
a clavar-me'n les ungles.

Enfonsa't al teu enclotat
on ignorar totes les teves
malifetes arran de la meva
existència.

Els pactes segellats a partir
d'ara resten anul.lats.
Dus- te amb tu també a
cadascun dels teus fàmuls.







Adela Payá i Prats
              🌲