UN VIATGE ENFORA DEL PLANETA...!

 

UN VIATGE ENFORA
DEL PLANETA...!

Un anar desfent sabates
al bell mig dels caminois
empedregats.
Sivelles rovellades,
soles rosegades.

Una cançó cada vegada
entonada amb més estridències,
escridassada al bell
mig de la Mare Natura,
on una pluja de fulles en
fan l'ús de mocadors.

Un dir <no> a tot allò que
el vol sotmetre,
fins i tot, a les forces ocultes,
disfressades d'amorositats
volent gaudir de la seva vigoria.

Un anar fent tombarelles
d'arbre en arbre,
fins acabar al fons de les
enterbolides aigües.

Un voler guarnir- te amb el
vestit d'estel i d'encaboriar- te
per cisellar un altre món,
tan diferent al d'aquest.

Un cop d'ull a la taula de marbre
a la qual, mai, ell, no regressaria;
una altra ullada, als paisatges del
pont, on s'hi vam estar reclinats
durant dos dies, a les seves baranes.

Un abandó insidiós, on la vida
et recordaría tantes infidelitats,
d'homes de paper fent- te creure
que n'eren ignífugs.

Un vessament de llàgrimes
on només, tu, podries teixir- te
les vestimentes aigualides
amb agulles diamantines.

Un bramular de fera engarjolada
on l'ànima s'hi agreuja.
Un arrencament de barrots
fins a extreure el cos de dintre
del recinte metàl.lic.

Tota l'existència fugint del
monstre inventor de miralls,
tostemps amb presses i passes
accelerades, cercant una ànima
amiga i a penes rescatant
engrunes dels éssers destrossats.

Un cansanci atroç per veure't tota
sola al dessota de cels inventats, potser imaginats i dissenyats per algunes computadores i projectats
als espais com dibuixets de nens.

Tantes enganyifes des de la
primera alenada, i suportant
éssers funests, tots de seguit, entrant a la teva vida a càmera lenta.

Una desesperada melangia per
residir-hi als enclotats dels
botxins, fent i desfent al seu antull.
Una angúnia mortal per anar- hi
ornamentada pels tatuatges
de l'esclavatge

Què tal si apropés el meu vehicle
sideral i, amb un estrepitós vòmit
virolat, m'enlairés per més amunt de la suposada Terra...Un intent..!

Un somni reblert de veus sibilants,
trepant- te les oïdes i en descloure
els ulls, trobar-te amb una munió
de ratolins gegantins, xisclant a vora del teu llit.

Delires per desplegar els teus
èlitres, i en adonar- te, a les teves
espatlles visualitzes pètals
colossals de violers...T'han arrelat
de bell nou a la Terra.  





Adela Payá i Prats
             🎈