REGALS D'AMOR..!
A qui n'hauré d'oferir
l'amor robat i retornat
en cofres de llautó...?
L'arbre què em fa de pare
amb branquillons acolorits
de moca, m'abraona.
Rondalles de papallones
revolotegen arran meu,
m'ensenyen cants de vols.
I enllà hi és, ell, guarnit de
borinot, olorant deixalles
d'animals malmesos.
La nit de negre regalèssia
enfosqueix els trets de les
bestioles nocturnes.
La son adormida sota el til.ler
penombrada n'es pels raigs
lunars, on un mussol udola.
Un veu rogallosa, les ventúries
emplacen a les meves oïdes,
paraules dolces quequegen.
De dintre dels bufaforats esclata
un donyet declamamt estrofes
que contravenen les volences.
Amb ropatges foscos i mans
tremoloses, l'obaga misteriosa
s'ha atrevit a muntar per l'arbreda.
Reclams de les tendreses hagudes
en un passat no massa llunyà,
l'amor robat i retornat
en cofres de llautó...?
L'arbre què em fa de pare
amb branquillons acolorits
de moca, m'abraona.
Rondalles de papallones
revolotegen arran meu,
m'ensenyen cants de vols.
I enllà hi és, ell, guarnit de
borinot, olorant deixalles
d'animals malmesos.
La nit de negre regalèssia
enfosqueix els trets de les
bestioles nocturnes.
La son adormida sota el til.ler
penombrada n'es pels raigs
lunars, on un mussol udola.
Un veu rogallosa, les ventúries
emplacen a les meves oïdes,
paraules dolces quequegen.
De dintre dels bufaforats esclata
un donyet declamamt estrofes
que contravenen les volences.
Amb ropatges foscos i mans
tremoloses, l'obaga misteriosa
s'ha atrevit a muntar per l'arbreda.
Reclams de les tendreses hagudes
en un passat no massa llunyà,
on els aucells de plomes m'encobreixen.
A qui n'hauré d'oferir
l'amor robat i retornat
en cofres de llautó...?
Qui sabrà fer llucar de les
amorositats, flors i més flors
de belles xicrandes.?
Una insensata imitació de
l'amor, voldria arribar a
expressar- s'hi de pur sentiment.
A l'infinit el vull clissar d'ulls
perplexos, perdre'm a les seves
estances, fins a poder entendre
alguna cosa, com del teu esperit
volgués comprendre el per què
de les esquerpes actuacions.
Adela Payá i Prats
💜
A qui n'hauré d'oferir
l'amor robat i retornat
en cofres de llautó...?
Qui sabrà fer llucar de les
amorositats, flors i més flors
de belles xicrandes.?
Una insensata imitació de
l'amor, voldria arribar a
expressar- s'hi de pur sentiment.
A l'infinit el vull clissar d'ulls
perplexos, perdre'm a les seves
estances, fins a poder entendre
alguna cosa, com del teu esperit
volgués comprendre el per què
de les esquerpes actuacions.
Adela Payá i Prats
💜
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada