TOTS PLEGATS HI SEREM..!

 

TOTS PLEGATS HI SEREM..!

Un clot excavat a la gleva,
el teuladí soterrat, una mort
de peu assassí el va esclafar.

Tant de temps amb nosaltres
i una ànima fosca es va desfer
d'ell, al.ludint excuses barateres.

Humans, també empaitats per
peülles que s'hi afanyen per
aixafar- nos ben a espai o amb

ràbia ferotge...Llumetes endinsades
en cossos afeblits, disposades
a enfrontar les pitjors calamitats.

Teuladí boniquet, al cel, en morir,
vull veure't, ...Semblavis tan humà,
tan eixerit, que molt et ploraríem.

Sota l'avet daurat hi dorms,
i quan puc et visito, els mitjors
desitjos per tu, ocellet estimat.

Quan la peüngla salvatgina
em traspassi el cos i mori,
vull que vinguis per mi.

S'enlairarem pels estels i
visitarem civilitzacions novelles,
encara per descobrir-hi.

Al lloc on et vàrem entaforar
hi fa rebrolls una flor nívia,
desconeguda, amb sis pètals.

Jaus en tarquim perfumat on cap
insecte s'atreveix a profanar el teu
indret, tan sols de tant en tant

s'escolta la piuladissa d'uns aucells.
Enllà on tu descanses, una mà
occidora a un arbre centenari

el va xerraquejar, hi veuràs
la seva soca- rel arran teu..
Amb ell també entaulo diàlegs.

En sortir de dintre meu, aniré
per tots dos, estigueu on estigueu,
sou els meus records colpidors.

Com també ho van ser: el gat cec,
que hi vam curar d'una aferrisada
brega, sempre apujat a dalt dels arbres,

i, la gossa lloba que en feia de mare
de les meves nenes,. amb un esguard
malencòlic per no haver pogut

donar llum a la seva cadellada.
En haver de partir el meu deler
serà retrobar- me'n amb tots vosaltres.

Aleshores, gaudirem dels espais
idíl.lics sense haver de patir pels
enclotats, les destrals o les malalties.







Adela Payá i Prats
            💜