UN GRA DE
RAÏM,
SEMPRE
VERD...
S’hi resisteix a verolar
i, com fruit verdosenc roman
ben tibat des del seu branquilló.
Gemma d’esmaragda, què
ningú ja no s’atreveix
ni a brandar els seus dits
de glavis per tal d’arrencar-la.
Gaudirà eternament dels
raigs assolellats, de la
resplendor dels estels i,
de les quatre fases de les llunes.
Mai, cap ni un, entre camps
de verema, no se n’atrevirà
a desenganxar un agredolç
gra, dotat amb l’elixir de la
joventut...
De pell lluent per sempre
hi viurà amb la seva solitud
escollida lliurement i, amb
devoció...
Els ocells i, els insectes per
respecte consagrat ja han
decidit de no agredir-lo.
I, enllà invisibilitzat entre
fulles de pàmpols, voleteja
de tant en tant entre els
bufarols i, les escopinades
dels núvols...Com lluerna
de nit, centelleja els paisatges
enmig de les quatre estacions
de l’any...
Adela Payá i Prats
