AVUI, CATALUNYA...
( 02/11/2017 )
Avui, a la llibertat l’han
empresonada entre els ensutzeits
barrots de ferralla.
Llengües omplint camps de flors, les han aspergides amb verins que tanquin boques.
A aquells als qui vàrem votar
a sobre d’urnes i, amb majoria absoluta, els han engarjolat com sí fossin bèl.lües fastigoses, sense justícia i, sense drets,
només per molèsties, i per revenges, per no haver-hi de combregar amb les idees feixistes i, corruptes
d’un govern força recolzat per uns altres, qui s’hi amaguen amb excuses de:
“ Aquest no n’és el nostre problema”.
Catalunya i, tots els catalans plorem desconsolats, en adonar-nos que hi vivim al món de les mentides més grolleres, però malgrat tots els paranys,
a cadascú de tots nosaltres, ja comencen a esclatar-nos les ales al nostre darrere.
Hi guanyarem, aquesta vegada amb doble honor, dignitat i noblesa; els grillons li arrencarem a la nostra terra, feta d’esmaragdes, de robis i, de safirs.
Ningú mai més no ens la podrà
arravatar. I, els qui vulguin empresonar-la de nou, ja els nostres guardians eteris amb bufits grotescs, els llançaran des de més a dalt
dels firmaments, encara per descobrir-ne.
Aneu amb compte...!
Adela Payá i Prats
🕸
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada