CAMINS ETERIS...

CAMINS ETERIS...



Viatges entre ropatges
blanquinosos,
abrigalls de cotò-en-pèl,
capells de nuvolades
a joc amb guants de midó,
i, uns peücs alats 
amb formes de magranes.

Arreplegats entre ondulacions
es desplacem 
als llocs encalmats.


Malgrat les nostres creences
en vèiem un reguitzell
d’animals mitològics,
o de humans amb formes
grotesques, 
imitant les bestioles.

S’espantem pel que no hi esperàvem ataüllar i, 
una veu al rerefons ens fa traspassar uns altres 
firmaments.

Hem arribat a la llar dels qui 
tot ho xerriquen abans
de posar en acció
nous projectes de vida.

Em nego a tornar a néixer, 
mentre tu, força embadalit, esbrines la possibilitat
de renéixer de nou.

Ens acomiade’m novament, ignorem entre tantes revoltes, quan coincidirem en els Multiversos.

Ja no sentim l’enyor, 
hem comprés pels 
sofriments patits, 
què no n'hem 
d’enganxar-nos a res.

L’amor hi duu èlitres 
que mai no hi deixen 
d’esvalotar.
Les nostres llàgrimes cristal.litzades, ens les hem
sargides al darrere de les espatlles.

Ens desitgem el millor i, 
adéu...!

A tu, t’espera un nou cos 
d’humà i, a mi, donar pel sac
als co-creadors.






Adela Payá i Prats
              🤔