UN COP DE FLETXA...
Les nostres
còrpores
les hem
empalustrades
d'una rastellera
de corets.
Hem jugat a
pintar-se’n
els llavis de
molts colors.
La teva abraçada
tan
arrabassadora,
com elixir
seductor, ens ha
dut a grimpar
les
entremaliadures
més excel·lides.
Riallades a les
fonts, relats
d’històries al
dessota dels
arbres, i un
dinar frugal
a la venta d’un
poble
ben petitó...
La teva llar feta
de pedres
i, de fusta amb
música
de fons, ens ha
incitat
a l’esbarjo dels
pinzells.
Molt poc a poc i,
sense
voler-ho, ens hem
presentat
un al davant de
l’altre
amb cossos desabrigats,
i, també sense
proposar-nos-ho
s’hem estimat
entre retocs
de pigments.
En arribar a
casa, i sotjar
el meu cos
estampat amb els teus
llambrots, n’he
decidit
d’arraulir-me entre
tots ells.
Demà ja els
netejaré...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada