ÀNIMA EMBELLIDA...
Estimada
criatura, de cabells
enrossits, què amb els teus ulls
de turqueses tot ho vols albirar
de candideses..
Un camí emplenat de melangies
et van fer llostrejar al meu davant
quan a frec de les desesperacions
la vida se m’enfosquia entre les
lluminàries.
Aquella abraçada d’arboç, em va
retornar a restablir-me de les
parquedats, i ja clapejada pels anhels,
transito a sobre dels viaranys
aombrats entre calitges,
per tal de tornar a esguardar-te
de nou.
Estimada criatura, d’ànima esmaltada,
les teves mans de porcellana
a qualsevulla essència vital l’acaramulla
dels qualificatius més excel·lits.
Al rogle on el Sol triga força en
fer-se amagadís, t’ofrenaré les
paraules d’etern agraïment i, entre
les flors selvàtiques, conversarem
a poc a poc, arran dels misteris.
Mentrestant dues llunes de coral
ens acompanyen entre els seus
centelleigs rogencs, acoblant dues
boques en un únic sentir...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada