ÀNIMETA DE PELUSSA...

ÀNIMETA DE PELUSSA...!


Vola, vola, petit ésser
de polsim amb les teves
ales d’almesc.


Asseguda al banc de les
contemplacions, quedo
embadalida pel espectacle
de les muntanyes:


“El Moncabrer” 
“El Benicadell”
“l’ull del moro” 
“ La Serreta”
i, un Sol amb braços 
diamantins
enllumena cimalls i, aiguavessants.


Arquitectura ancestral, 
on les mans de l’home 
no han participat
de la seva construcció, 
de la seva bellesa i, 
de la seva màgia.


Mare Natura, tan prodigiosa,
tan embolcalladora, que tota
la teva creació em duu
a quedar-me per sempre
força esbalaïda.


A recer teu, em voldria 
tostemps eternitzar,
omplir-me’n de les teves
carantoines i, de les teves abassegades.


Vola, vola, petit ésser
de polsim amb les teves
ales d’almesc.


Un dia, com tu, tornaré 
de nou a voletejar, 
aleshores, hi aniré
a sobre de les serralades 
que en van veure néixer i, 
jugaré amb les bestioles;
escodrinyaré
les grutes amagadisses,
aniré al poblat ibèric, 
on abans hi van viuré 
els meus avantpassats i, 
entaularé diàlegs amb 
els seus esperits.


En ser feta de borrissol
tot ho indagaré...!






Adela Payá i Prats
             🦄