ALS MEUS FILLS...

ALS MEUS FILLS...!



La nostra llar, on ara només
m’estic jo, tots els jorns em
relata històries d’un temps
passat.


Els vostres rostres els puc
sotjar en cadascuna de les
vostres edats.

Mai sabreu quant
què us vull a tots vosaltres:
els meus nens preciosos.


Sento molt què em mireu
amb estranyesa i, amb dubtes
i, què a més a més,
em considereu
com una al·lucinació vostra,
que res no te a veure amb
la realitat.


Vosaltres haveu segut
el meu alè de vida,
la força què m’empentava
 a viure, i per tant,
vull donar-vos les gràcies
per haver-hi aterrat
 a recer meu.


Sí alguna cosa no
l’he encertada
ja des d’ara mateix,
us demano perdó,
però heu de saber
que vàreu ser
engendrats amb tot l’amor i,
per mi, sempre hi sereu
les meves  quatre gemes
màgiques, que haveu
 ornamentat
la meva existència,
curulla de meravelles.


Gràcies estimats fills
i, nétes...!






Adela Payá i Prats