BATIBULL....

 BATIBULL...!




Els espietes de la nit:
Pensaments atordits,
ja hi són asseguts a sobre
dels enfilalls del cel.


Ens miren als dos de reüll,
i, a cadascú ens xiuxiuegen
el que hi fa, pensa i, sent l’altre.


Mentre escric, ja els sento
a recer de les meves oïdes,
són tan diminuts com un gra
d’arròs, però amb vestimentes
grisenques jaspiades de blau.


Els he hagut d’observar amb
una lupa...Com també els he
despatxat amb cridòries,
dient-los que ja cap cosa
no han de dir-me d’amagatalls.


En marxar per la balconada
m’han esquitxat els cristalls
amb taques platejades...
què no hi puc llevar ni amb lleixiu.


M’han esmentat de les teves
febleses, ....Tot ho saben aquests misteriosos <ens> que vés a saber a quina estranya estratègia hi poden obeir.


De debò què sí és cert el que
argüeixin : ho sento molt...!


Espero que no tornin 
a aparèixer perquè no desitjo assabentar-me’n
de cap cosa més.


Potser me’ls envies tu, amb la teva puixança de pensar-hi que n’eres reialesa...!


Els espietes de la nit, s’han assegut, ara mateix,
a l’ampit de la finestra,
esbateguen els seus alots 
sense parari, és clar, no els he deixat entrar.


Ja no vull què em contin 
res de res.
Cada vegada hi apleguen més i més, he hagut d’abaixar les persianes i, sento com aldarulls de cristalls trencats.


No sé quina entremaliadura estan organitzant, són força obcecats.
La què estan armant a les dues de la matinada....Els tens ben ensenyats.



Si us plau, no me’ls tornis a remetre...!





Adela Payá i Prats
             😲