UNA TASCA ENCOMANADISSA...

DUES FADES

                                       

UNA TASCA
ENCOMANADISSA...!



Una fada d’encanteris,
des del cel ha davallat,
hi duu un missatge i
unes varetes a dintre
d’un cistell.


A tothom pregunta
per una muller, que no
hi troba en cap lloc.


De porta en porta,
de cova en cova i, a la fi,
se n’adona que hi viu
a l’interior d’un pou vell,
soscavat al terreny.


En trobar-la, tota arrupida
al seu llit, li declarà què
l’Univers havia decidit
concedir-li’n
els seus poders lladrunyats,
què en tantes ocasions
se’ls varen denegar els qui
tot ho conclouen.


Pels cels, dues goges
en fan giravolts
sense detenir-se’n.


Arrepleguen núvols i en fan
plovisquejar als deserts;
natura nova i, embellida
renaix als terrenys eixorcs;
llavors ancestrals impregnen
valls adormides.


Bestioles que deien en
extinció, de bell nou,
reapareixen pels seus
hàbitats d’antany;
i, reverteixen el tal anomenat
canvi climàtic,
en una climatologia
càlida i, adequada durant
tot l’any.


Netegen rierols i mars,
apaguen misteriosament
centrals nuclears,
difuminant-les cap a la seva
extinció.


Posen en acció la col·locació
de plaques solars e instauren
l’energia lliure.


Ara, li lleven a la Terra els seus
barrots metàl·lics i depuren l’aire enverinat pels <xemtrails>.


La Mare Terra, en agraïment
a les dues sortilleres,
els ha mostrat
paratges verges, aleshores,
no endevinats pel ser humà i,
enllà la fadeta mestra
se n’ha acomiadat
de la seva pupil·la,
què en solitud n'hurà
de continuar amb  la seva
feina de netejar
el planeta.


Quan vegeu éssers diminuts
rodolant per les airines,
i, els airecels, no els mateu,
deixeu-los fer la seva tasca.
No tot el qui vol presumir
de les seves aparences,
pugui ésser tan gran i,
beneficiós com aquells qui
laborant com les formigues,
no es plauen mai per exhibir-se’n de les seves proeses.






Adela Payá i Prats 
              👭