 |
| CEMENTIRI A ALCOI |
AL CEMENTIRI...
( 01/11/2017)
Hem parlat a
través d’un cristall,
les flors
embrutides te les he
bescanviades per
uns pensaments
de teixit
brodats.
Ja saps que no
prego ni que recito
oracions, parlo
com si tu estiguessis
al meu davant...a
dretcient que
també sé que tu no
ets a dintre
d’eixa capsa de
fusta.
Tot és ben
simbòlic...!
El dia és
solellat, l’ànima la tinc
una mica
encongida, l’enemic
segueix amb les
seves traiduries.
No vull
colpir-te’n amb les meves
històries, et duc
a dintre del meu
cor....Els nens,
fan la seva vida,
tenim dues nétes
: La Mar, què
en té ja quinze
anys i, la Júlia
que n’acaba de
complir un any
i, cinc mesos.
M’hagués agradat
que tots dos
plegats,
haguéssim compartit
el fet de ser-ne
avis.
Ho sento
tant....!
Què haguessis
marxat abans d’hora.
La vida sense tu
n’ha estat ben
trista,....No van
pensar amb nosaltres
quan te se’n van
endur..
No te n’he rentat
la làpida,
un altre jorn
pujaré i, li’n treuré
lluïssor.
Ja sé que
t’agrada fer jocs
de lluminàries a
la casa.
Si us plau no ho
facis més,
em passo els dies
canviant
bombetes de
llum...
Només has de
trucar el timbre
de la porta i, ja
parlem...!
T’espero,
estimat...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada