REBUIG...

GEORGE GOODWIN KILBURNE
( 1839-1924 ) “ Mare i Filla”



                          

REBUIG...!




Me n'has fet obviats d’allò
què creies que no em corresponia.
M’has arrencat com fera fastigosa del teu costat, i qualsevulla joia
me l’has ocultada.


I, encara que sempre
et vaig desitjar les coses 
més honorables,
tu, en feies esborranys
de la meva existència.


Sento molt aquests 
sentiments de rebuig, 
aquesta ràbia que no
puc endevinar d’on pugui
venir-te, aqueix odi 
tan visceral que no puc 
assolir d’on et neix.


I, em dol, com mai ho sabràs,
el què no em deixis formar
part de la teva vida.


M’has declarat la guerra i, potser pensaràs què n’he segut jo la que la va provocar, sense assabentar-me’n a hores d’avui,
de quina cosa hi va ser objecte, el seu possible detonant.


Les paraules, sembla ser, que no hi són la teva opció. Ho lamento...!


De vegades, n’hi ha criatures
que arrosseguen ferides ancestrals i, què sense adonar-se’n van escampant-les inconscientment
per totes les raconades;
tanmateix, ja s’hi sentin senyors dels encerts, en
tanquen comportes
sense cap consideració i, 
només les obrin de tant en tant.


Almenys, agrair-te què volguessis arribar a la meva vida, quan només
en tenia vint-i-dos anys.



Ja saps què el meu amor el tens,
sí pel que sigui no et complau,
jo mateixa respectaré els teus
desitjos i, ja procuraré per no
destorbar-te.








Adela Payá i Prats
              🙁