COM ET TROBES...?

PINTOR: CIRYL ROLANDO



                                     

COM ET TROBES...?




Dels teus ulls de níquel,
a prop de les vessants
per anar-hi rodolant
a sobre d’elles,
m’hi vas deixar eixa fredor
dels qui s’hi sentin tan
glaçats, que amb prou
feines, no se’n surtin
de dintre dels glacials.



La tremolor m’hi acompanya
tots els dies, n’és una mena
de vertígen en contemplar
els abismes sense fondària.


L’escalf de les teves mans
encara n’és un pensament
viscut amb enyorança,
que hi fa terratrèmols
a l‘interior del meu cos.


Aquest arrencament de les
teves arrels a dintre meu,
em fan tant de mal, que no
volgués tornar-ho a temptejar
mai més,....


Hi eres, ......tanmateix,
no existeixis en aquest món.



S’hi apropa Desembre,
el mes de les tristeses,
dels exabruptes,
de les males notícies,
dels esglais i, dels 
desencerts, i jo,
volgués marxar a la teva
recerca, només per poder
preguntar-te'n sí et trobis
bé, ara per on tu rossolis
entre angles d'estels.






Adela Payá i Prats
             👀