 |
| "ACÀCIES AL CAPVESPRE" CARLES SALOM |
UN PASSEIG A LA
TARDOR...
Solfejades de
florades;
compassos
musicals
als branquillons
dels arbres;
una nova melodia
inauguren, avui,
els boscos.
Un ocell cantaire
a sobre
de les arborades,
arpegis
de violins en fa
sonar;
arpes amb
tonalitats
endolcides, els
ventijols
extreuen en
ser-hi a frec
de les tiges
dansaires;
i, una colobra
amb els seus
esbufecs amenitza
els espais
amb sons més greus.
A la tardor, els
murmuris
canvien de
sonalles,
van al compàs
dels colors.
I, unes fulles
esgrogueïdes
amb esclats de
rogencs,
han transformat
les seves
partitures en
unes altres
de més
assuaujades.
L’aleteig de les
voliaines
blanques, amb
vols més
alentits, ens
mormolen
una fragor menys
sonora
i, despenjades enmig
de les
airines, fan la
impressió
de ser-ne immobilitzades.
Asseguda sota una
acàcia
esplendorosa,
enmig dels
somnis, n’he pogut
escoltar
converses entre
els arbrissons.
El zumzeig de les
abelles
rondinant a
l’entorn
de les flors,
m’han
desvetllat del
llenguatge
al regne vegetal.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada