INCURSIONS...
No n’eres feta de
pedra,
la teva ment no
n’és
de mineral;
tampoc li
pertanys al regne
vegetal;
ni el teu cor no
n’és laborat
de fulles i de
petalines.
Estimes les feres
i les bestioles
i, ja has decidit
que no te les
menjaràs mai més.
la teva ànima,
llaurada d’espurnes,
contempla des de
ben a dalt
el teu cos de
carn i d’ossos,
i, també et diu
que tots els
humans d’ara,
venim d’unes
altres galàxies.
Som éssers
multidimensionals,
i, alguns de
nosaltres hi vivim
en mons
paral·lels al mateix
temps....Els
Físics no ho
desmenteixin.
La Terra, un
projecte de vida,
un experiment, un
lloc on diuen
que s’hi va fer
evident el lliure
albir, però on
també regeixen
les lleis de
l’Univers.
Tu, et sents com
feta de llàgrimes
cristal·lines,
amb un cor creixent
que va omplint-se
de més i més
sentiments...Els
teus vitralls,
reflecteixen la
llum còsmica
i, a més anys
acomplits,
arrauleixis cada
vegada
més de pressa, un
caramull
de centelleigs virolats.
Un jorn a
l’atzar, la llum
s’hi menjarà el
teu cos orgànic,
convertint cada
cèl·lula
en un diminut
fanalet.
I, aleshores,
te’n sortiràs de dintre
de la teva
coberta, on els teus
familiars la faran esvanir-se’n,
no importa de
quina mena
d’ocultació.
Mentrestant, tu,
jaspiada de
guspires,
t’enlairaràs pels
camins eteris,
per tal de demanar-ne
respostes
a tantes
qüestions irresoltes.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada