EXCURSIÓ...

                                        

EXCURSIÓ...

Llàgrimes de lluna creixent

s’escampen als quatre vents,

i, com fils argentats es dissolen

entre les airines.

Un cant melòdic un ocell

agosarat llança enmig

de la fullaraca, ens amenitza

una matinada assolellada.

Mercat al carrer, oliveres

carregades de fruits moradencs,

què entre mans olioses, van

desprenent-los dels seus branquillons.

Els nostres passos embolcallats

de fermesa i, decisió es dirigeixen

a aquell cimall descolorit què

entre boirines denses l’amaguin.

Llàgrimes de lluna minvant

s’hi detenen entre els núvols

esfilagarsats i, un Sol esplendorós

de sobte, reneix amb colors de safrà.

Dels paisatges ennuvolats i,

fredolics en qüestió de segons

els hem vist bescanviar-se per

uns altres de fulgurants i radiants.

Petons de tarongina, ara mateix,

acaronen les nostres galtes,

i, entre refilades d’aus voladisses

hi apleguem al nostre trosset de cel.

Amb abraçades de lluna plena

i, ulls closos de lluna nova, ens

hem fet promeses amorosides

fins on arriben les nostres vides.

Adela Payá i Prats