SENTINT A FRANZ LISZT…
Vesprada
silenciosa,
assossegada,
escrivint i
escoltant
a Franz Liszt.
A la cuina una
explosió:
dos bombetes de
llum
s’han foses de
sobte
amb un aldarull
impetuós.
Algú, avui hi
juga
novament amb els
llums.
Ja sé què ets a
casa, però si us
plau, inventa’t
un altre joc.
Acabaré marxant
de la llar
o encenent
candeles;
els llums
elèctrics em tenen
atemorida.
O són els meus
dits què en
prémer el
polsador de la llum
fa que tot hi
quedi ben a fosc.
Uns guants
aïllants he de
comprar–me i,
posar-me’ls
cada vegada
què connecti
alguna cosa.
El músic Franz
Liszt
endolceix la meva
ànima:
“ Consolation nº
3” “ Un Sospir”
“ Romance S 169 (
Bertoli )
“Liebestraum-
Love Dream”
La música
clàssica em guareix
de qualsevol mal,
fins i tot, dels
esperits què
em visiten amb
missatges
que no puc xifrar.
Ballo amb mi
mateixa,
sigilosament,
em desplaço pels
passadissos,
amb els llums
apagats,
i, al lluny una
espurneta
hi dansa al meu
compàs.
No n’estic a soles...!
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada