UN COBDICIÓS...

LA COBDÍCIA                              
                                

UN COBDICIÓS...!



Tot ho volia a canvi de…!


Res del cor no li neixia
sinó n’havia de tornada            una altra andròmina.


Ja de ben jove hi semblava
un executiu amb els seus
tripijocs..


Hi va arrabassar amb

l’herència dels familiars, 

fins i tot, amb la del seu 

propi germà i,
en morir aquest, tot ho va
arrambar.


Promeses i pactes incomplits,
mentre els arbres desconsolats
hi ploraven pels seus antics caps.


Tot ho volia a canvi de…!


Sadollat pels diners i,
les propietats,
corromput per les 

obsessions
de voler-ho acaparar tot,
a la seva pell, de sobte,
li aparegueren
faves amb formes de 

monedes, què 

cap ni un metge no 

hi van saber donar-li solució a aqueixa malaltia novella.

Viatges al voltant del món,
cercant experts en malalties rares, i sense resultats.


Va morir un dia qualsevol
d’hivern, vomitejant peces
metàl·liques,
i, amb l’última que en va

treure amb moltes angunies,
se’n va ennuegar i, tot ofegat
morí absent dels remeis.


Tot ho volia a canvi de…!


I, la mort abillada d'or, 

amb ella se'l va endur,

és clar, sense bitllets
ni ornaments, on els cucs, 

al seu esquelet, li'n feren mossegades de caolí.








Adela Payá i Prats
              💰