MATINADA
SOLELLADA...
Acabo d’arribar
de fer-ne un tomb
per les
serralades;
el cel més blau
que mai,
m’invitava
a contemplar-lo
des
de ben al fons.
Els teuladins
anaven
i, venien a sobre dels
brancalls,
on des d’ells, les fulles
ben esgrogueïdes,
en feien saltirons
cap al terris.
Catifes de
fullam...!
Cadenes de
muntanyes
entrellaçades,
fent la impressió
d’onades
blavenques.
Un sospir, una
alenada
de tranquil·litat.
Musica d’arpa
sento
a recer de la taula,
on ara mateix
desdejuno,
sense voler-ne
pensar en res.
Vull descarregar
aquest
embalum que gairebé em
forada
per dintre.
Li n’he demanat
al cambrer
una candela i, encara que
n’era de dia, l’he encesa;
al moment, els
baguenys que
m’empaiten se n’han
enfugits.
Quin descans...!
Miro al Sol de
front,
volent-se escolar
pel mig dels
arbres.
Quina calma...!
Ara mateix
m’adormiria
plàcidament.
Mare Natura:
bressola’m i canta’m
una dolça
melodia, arrenca’m
cadascuna de les
fletxes
enclavades al bell mig
del
meu cor.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada