FALSES CREENCES...
Pernoctades
frases juganeres
trigaven un munt
per
a retornar a les
pàgines d’un
llibre inventat..
Enllà, els somnis
més excel·lits
hi tenien cabuda,
cap prejudici
assolia per posar-los
límits.
Muntaven
graonades de cel
i, a sobre de núvols
s’asseiem;
ens gronxàvem al
damunt dels
enfilalls emporprats i,
contemplàvem meravellats
la sortida de
l’astre Sol.
Però en
esparpillar-nos al món
de les suposades
realitats,
el fantotxe dels
dies, ens deia
que tot s’hi
quedaria en això:
en una desolada cavil·lació.
Aleshores, tu,
empolainat
de manobre,
hi vas arrencar
les fulles del
nostre llibre i,
de sobte, totes les
nostres
il·lusions s’hi varen
trasplantar a les
ments dels qui si
que hi creien
possible un altre
món embellit pels
prodigis.
Els jorns,
obviaren les nits,
segrests d’estels
i, de llunes;
els nostres
folis, escrits a quatre mans,
pujaren a l’eteri
i, com nuvolades
emboirades, a
tothora plovisquejaren
llàgrimes
endolcides de desconsol.
Al terra hi vam
caure com dos
flocalls de
granis, esclafint-nos
d’esquitxos cristal·lins,
fins a la
propera dessecació.
Tu i jo, n’havíem
desaparegut,
a conseqüència,
de quina estranya
cosa, ...tal
vegada:
Un somnieig;
una imaginació;
una elucubració;
una invenció;
una paranoia,
una irrealitat...?
O el pitjor de
tot, a causa d’una
estrambòtica
bòfia...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada