VAGUETATS...

Sandro Botticelli ( 1445-1510 )
“ El Judici del Rei Mides “

                            

VAGUETATS...

Pensa que la vida n’és

un escenari on poder

interpretar un paper

inventat.

Què el Sol n’és un baló

enrogit;

la lluna, un rocam platejat;

i, els estels, els ulls dels déus.

Què les mullers són

nines amb les quals

poder-se’n esbargir.

I, ara, ell, es posa al seu

damunt una corona

daurada i, a la mà sosté

un ceptre amb gemes

incrustades.

Somnia que potser hi

sigui el rei Mides,

què qualsevulla cosa

que hi tocava

la transformava en or

a l’instant.

Governar a tothom

n’és la seva dèria i, fer

el què li vingui en gana

el seu plaer.

El que no sap, és que

tot n’és producte de la

seva imaginació i, en

descloure les seves parpelles,

se n’ha vist assegut a recer

d’una taula, comptant

un munt de diners:

monedes embrutides

pel contacte d’altres

mans i, no pas precisament

n’eren d’or.

Amb uniforme de treballador,

surt de la seva feina,

per a enredar-se en unes altres

invencions, que res no hi tindran

a veure amb la seva existència

de funcionari esclavitzat.

Adela Payá i Prats