EL MAL I, EL BÉ..!
La va deixar lliure com el vent,
i, les flors a vorera dels camins
creixien més de pressa
en passejar-se’n ella,
amb els braços estesos i,
la mirada fixada
a dintre dels ulls del Sol.
La va ofendre amb un cor de rancor, declarant oprobis per tot arreu; aleshores, s’hi va adonar de la sort que ella hi va tenir per poder-se’n alliberar d’un monstre contumaç.
En conèixer éssers bondadosos,
s’hi va assabentar de la dissort
que l’hagués empaitada durant cert temps, arran d’una criatura tan contaminada.
I, ho va celebrar amb vestit de gala, copes de xampany i, amics de l’ànima que mai, cap entrebanc ja sabia
que no li’n posarien al bell mig del seu nou recorregut per la vida.
Va abraçar amb força a eixes persones meravelloses què a dintre d’elles cobejaven valors i, virtuts i, que tant les embellia per dintre i, per fora.
Enmig de l’arbreda entre piuladisses d’aucells, en va entaular converses amb
un home savi i, des de llavors ençà que se n'han fet amics inseparables.
En una de les seves xerrades
ell, de cabells cargolats i, blonds
li’n va esmentar que un grup
de persones il·lustrades la van
salvar a d’ella de les grapes
d’un malèvol.
La mala gent hi té la durada
d’un bufit, però la bona gent
pot eternitzar-se’n fins l’infinit.
Adela Payá i Prats
☯️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada