UN COR CRUIXINT....!

      UN COR CRUIXINT....! 

Quan arribi l'hora i,
de sobte,
se t'obri el cor,
aleshores, què hi faràs?

No hi seré arran teu
per a eixugar-te'n
les llagrimes;
no et podré fer petons
a les galtes, sense
foradar- te- les;
ni tampoc arraulir-me'n
entre els teus braços
de vímet.

Quan arribi l'hora i,
de sobte,
se t'obri el cor,
aleshores, què hi faràs?

Ni tan sols podré escriure't
dolces paraules
a sobre dels palmells,
ni llaurar-te el teu cos
amb llavis de carmí lilà,
com tampoc, mossegar- te'n
els lòbuls de les orelles.


Quan despertis del teu
mal somni, hi seràs conscient d'aqueix amor,
que hi vas reprimir,
convertint- lo en la teva
dolença més cinerària.


Al llindar de les portalades
cèliques,
ressuscitaràs les il.lusions adormides,
què em vas retornar,
totes elles, emborratxades
de cloroform.

Tanmateix, les veus garlaires,
amb tonalitats blaves
et diran: que ja no hi pot ser;
el temps de les estimes
n'és ajaçat enmig
de les crestes flavescents,
trepitjat per les valls
espigades de blat. 



Adela Payá i Prats
🍁🌳🍂⭐🌞 .

DESTRESA PER A LES DOLENTERIES ...!

DESTRESA  PER A LES DOLENTERIES ...!

 Lluna negra,
embadalida per controlar
la Terra sencera i,
als seus hostes.

Ja de sempre et deien
mentidera,
perquè dels moradors
del planeta
al qual giravoltaves,
volies  treure'n partit,
llevant- los les seves corones
i, els seus furs reials. 

Rengleres de dents
esfilagarsades,
del pou dels monjos,
n'han ressorgit,
per injectar de més verins
als aduladors de les volences. 


Bruixots amb èlitres d'antracita,
 s'hi passegen pels claustres empedrats, li'n donen de menjar
als cadàvers momificats,
fan escapularis amb els seus ropatges destenyits,
i, amb rosaris de plata,
s'esmolen els ullals esgrogueïts.


S'enfilen envers Selene,
on enllà, com carronyers
s'hi sadollen d'esquelets humans. Anells reblits d'escorrialles aureolen dits maldestres,
què amb ungles afuades
escarboten volcans en erupció.


Mossegades satèl.litals,
extracció de minerals,
joguines de plats arrodonits. Enveges pels delicats éssers terraqüis, que a poc a poc,
van arrencant- los les seves garlandes i, serpentines.
Ells, nascuts de l'amor
i, de  la divinitat.


Tostemps ajaçats a sobre de xàvegues,
a dintre de borses de plàstic, maltractats pel gust de satisfer necessitats macabres,
d'aquells què hi varen renunciar
a les pampallugues. .

A tothora, estols de pèrfids,
amb plomes trencaclosques, pipetegen sang obscurida de dintre de les pedres, on ara mateix, dels seus cossos floreixen punxons d'alacrans.      

Adela Payá i Prats
♥️🌞🌻🍂⭐     

COLLAGE 🌳

FONT DEL BALADRE

SERRA MARIOLA

UNA ARREL CONSTRENY UN FONG...!

UNA ARREL CONSTRENY UN FONG...! 

A trenc d'alba
un cant punyent;
veus colpidores,
enredant rajolins
daurats, a sobre
de les heures
capritxoses.

L'anouer centenari,
desemperesint- se,
entre el seu fullam
glauc, acollint-ne
fils de llum matiners.  

Tu i jo, cavalcant
somnis d'escorça
bruna,
entre somriures
d'espurnes glauques.

A trenc d'onades,
la mar amb els seus
tridents d'escuma
eixalbada,
ens fa memòria,
què al seu cor de
turquí,
en tenim un escambell
amb els nostres
dos noms
sargits de turqueses
i, romputs coralls.

A boqueta de nit,
pujàvem esglaons
de núvols,
per a retrobar-nos
en aqueixos seients
porpres, que durant
anys i, algunes vides
hi vam anar teixint
a pleret. 

No n'és temps de
continuar-ne amb
els amagatalls;
o de fer-ne el paperet
d'amoïnat.

Ix del sotabosc,..!

L'arbre te n'ha delatat,
ha arribat l'hora de què
et llevis la disfressa de fong
i, donis la cara. 

Sí encara disposes
de llavis i, de llengüa,
almenys, hi parlariem
de les escarransides ombres.




Adela Payá i Prats
             🌞⭐🎈🌲🌳🍁🍂          

FUGINT D'EROS...!

FUGINT D'EROS...!

En un dia, de cop,
tot s'hi va capitombar,
perquè sí;
les paraules hi varen
adquirir-ne un altre to,
perquè sí.
 

La revenja,
volia ser-ne servida
en plats de porcellana i,
copes de cristall
de Murano.

N'era més senzill
fer- ne el paper de l'ofès,
que no pas lluitar
per les estimes.

El camí trobat
no s'hi volia reconèixer.

N'hi havia la paüra
per convertir-se en ésser enamoradís. 

Millor:

l'aposent de l'esgotat,
el seient al darrere del bus, l'unicorni d'ales retallades
nuat a l'arbreda,
l'alcova amb trespol de fang,
sense cap ni una vidriera,
les crineres espremudes
a les mans envellides,
 d'aquell ancià, el qual,
delirava encara,
per fe-ne assajos
d'amansir una dona  i,
no pas d'aprendre
a estimar-la de debò.

Perquè sí,  

s'hi va entossudir per posar-li'n fronteres a les volences;
nàufrag de la tendresa,
només s'hi mantenia a flotació
surant per sobre de les
 pellofes relliscoses. 

Adela Payá i Prats
♠️♦️♣️♥️    

UN BRI DE BLANCOR...!

     UN BRI DE BLANCOR...!  

Fred i més fred,
la casa, hi sembla
un congelador,
com els comiats
que mai no n'hagués
pensat que succeirien.

Com les tirallongues
de paraules inscrites,
invisibles, a l'ull humà;
que cap cosa no
explicaven;
com el teu salvatge
abandonament,
de tots dos plegats.

Perquè sí, perquè això
és el què toca viure.
A contracor i amb l'ànima
fet miques,
amb gerres reblides d'incomprensions,
perquè l'amor no
s'hi pot entendre.

Inexplicables
esdeveniments;
accions irracionals,
capritxos atzarosos;
on avui, m'he aixecat
del llit,
amb un pes immens,
amb una pena que em feia
esclatar de melangia.

Als somnieigs, mentre
recollia closques de petxines
a vora de mar,
tu, et desfeies al meu davant,
com calitja enlluernada pel Sol.

Et palpejava de pam a pam
i n'havies desaparegut;
plorava desconsoladament    
i, la mar compassiva,
em va vestir d'onada albina;
volia arrencar-me somriures d'atzurita en agrunsar-me
entre catifes de turquí.

Malgrat el seu esforç,
al lluny, hi podia clissar llambregades entristides
d'un home fosc,
bevent cervesa.

L'escuma nívea
a redossa del seus llavis
mústics i, silents, li'n dibuixaven gargots ballarins, què tendrament, al voltant d'ells, me n'hagués volgut arraulir.




Adela Payá i Prats
       ♥️🌞☀️⭐🏝         

PARLANT DE CÒDOLS...!

PARLANT DE CÒDOLS...!


Amb polsim de pedregam
hi vas empolsegar
les nostres estimes...!


Arrosades pel terrís
hi donaven de menjar
a les papallones reials.


Els meus cabells s'hi
retornaren blancs, com la neu;
els meus ulls,
hi feren la volta a redós del món
i, en ser- hi, de nou,
lluien com perles albines.


Amb llinyols de pedruscalls,
et vas delectar per sargir-me
els llavis, dels quals,
ja no hi van poder brollar-ne
més paraules,
reclamant-te  justícia.


Et vas aliar amb els qui
omplin les nits de més foscam
i, amb els qui combreguin
agafats de les mans,
amb les aurores empeltades
de muses maldestres,
sostenint caps tallats
entre els palpissos dels
seus dits ancorats.



Amb enfilalls de macolins,
vas voler-ne clapejar de quitrà
les nostres querences,
i fins i tot, tristament,
et jactaves de les teves argúcies
tan vils i, menyspreables.
De les rodes de moldre,
se n'ha escapolit un home
estrany, força esprimatxat,
afegint: què ell, només hi va
venir ací, a la Terra,
per a fer ne sorna dels Plans
Divins de la Creació...!


Al bell mig, del seu pitram,
ara mateix, s'hi disparen
codolells,
tombant i, enderrocant:
il.lusions, esperances de vida,
 joies, i, projectes novells;
però, uns éssers platejats,
l'han ficat novament a dintre
d'un fòssil mil.lenari.








Adela Payá i Prats
     😐😑😶😏🤔