Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dissabte, 30 de març del 2019

QUÈ HI PODEM DECIDIR...?






QUÈ HI PODEM DECIDIR...?

De vegades, n'és una lluita
amb totes les teves forces,
o ben bé, un deixar-se'n
fluir pels corrents del flum.

Els patiments, no n'haurien
de tenir cabuda en aquesta Terra..
Qualsevulla essència vital,
hi duu implícit el seu segell.

Molts afermen que aprenem
de les sofrences;
potser, no tothom....Alguns, es deprimeixen tant, que
anhelin, fins i tot, la mateixa mort. 

Haver d'engolir- te'n
una tirallonga de píndoles
per aliviar les dolences,
dia rere dia,
pot llevar-li'n la joia
a la teva existència .

No tot s'hi acaba ací,
n'hi ha més camins per
explorar,
més races què conèixer,
més lliçons que aprendre
i, un caramull d'històries
què esborrallar.

No es tracta de perdre o de vèncer, es tracta de quin és el teu afany.
Volem continuar o volem
marxar,..?

Uns quants, es queixen de sí demà
o despús demà,
hi podran confrontar les angoixes 
dels cossos;
alguns, tanmateix, suplicaran
a les Moires, que hi vinguin a recollir-los; que no se'ls acudeixi passar de llarg...!

El més complicat, per instruir-nos
n'és el despreniment de tot allò què
hem estimat,
de les ànimes què ens han acompanyat i, amb les quals, n'hem
creat vincles eternívols .

Malgrat els pro i, els contra,
la vida n'és un laberint 
de línies concèntriques, que van expandint- se  a cada revolta, de més i més amplàries. 
     



Adela Payá i Prats
        ⏳🌼🌻🌿🎩👓     

divendres, 29 de març del 2019

QUINA ÉS LA RESPOSTA...? 





QUINA ÉS LA RESPOSTA...? 


La resposta n'és un globus
què algú ha punxat i,
com un dolç retall roig
jau a sobre de les rajoles.

Encara que les paraules
no n'eren les adients,
les accions hi varen mancar
de mobilitat.   

Hi va ser una mar aquetada
sense volants d'organdí;
un jorn de pluja sense núvlols;
una espera a la plaça
amb la teva cadira desocupada.

Dels cels hi vas fer caure
emparrats de raïm negre;
dels enclotats, calaveres
amb ciris encesos als ulls
volien enllumenar-te'n
els corriols per on trepitjaves.

La resposta n'és un esclat avortat
de bengales mullades;
un tauró nodrint- se de caramels blaus.

Al vaixell ancorat al port
li neixen corcons que foraden
la fusta i, papallones de nit,
què s'hi mengen el velam.   

Una espera desesperaada
titil.la al cimall d'una serra vincladissa,
escridassa paraules  al seu
germà bessó i, entre clams
i, plors, hi fa estavellar una reguitzell de codolells.
 

La resposta n'és un tamboret emplenat de forats;
sonoritats mudes, ...del que ja no s'esdevindrà cap rebombori;
somnieigs surant a sobre
del rierol, volent ressuscitar
a l'amor narcotitzat...!



Adela Payá i Prats
      ♥️🌅🥁🔎🔖🔮.        

TOCS AL PORTÓ...! 





TOCS AL PORTÓ...! 


Difamacions del que no
n'és cert;
ocultacions de les veritats
als calaixos corcats. 

Les estimes, exhibides
de parracs;
les vanitats, lluint d'un
grapat de positures.

La vellesa no assumida; la malaltia amagadissa i, una no acceptació del que ja n'és tan evident.   

La mort hi fa trucs al mòbil: missatges a gavadals.
Colpeja la balda al portó; presentant- se al teu davant
amb cossets de noies jovenívoles.


Les mans obrint- s'hi i,
tancant-s'hi, al mateix temps;
volent estiregassar llaços
enrossits a les cintures
de jonc.

Una mica més de temps
a la vida li'n demanis
i, ella, et respon què
aquestes decisions hi són
fora del seu terreny.

Un ball sota el foscam;
els estels esmorteïts hi tornen
a fulgurar al cel;
la Maga de les nobles paraules,
et llaça amb serpentines virolades, afegeix quina és l'etiqueta del teu selló còsmic .

Amb paperets porpres,
unes ales batents, emprenen
vols agosarats, mentre les voliaines  de polsim es mullen amb perles de rosada.

Adela Payá i Prats
     🌿🦇🐘🎈✨       

dijous, 28 de març del 2019

L'ART DELS SECRETS...!





L'ART DELS SECRETS...!


Els secrets, bracets llargaruts, tentacles de ventoses
a les potes cargolant- s'hi.

La bellesa, una distracció evanescent, la qual, trigarà el seu
temps per esvanir-se.

Estels a les nits, apaivagaran
el cor encès de ràbia continguda.

Cabdells de llana 
trenaran el cos
espaordit de qualsevol,
en voler-se ferir
de nafres ensangades.

Violències a la pell de nacre, blaures renaixents a les pellofes entre les úrpies prènsils de la bèstia afamegada..

Dentellades clivellant tecles de piano, al compàs, dels ullals d'ivori.. Traqueteigs del velam
albí, en solcar saliveres cendroses. 



Esqueixades les vestimentes
entre fils de teranyines,
a la gorja de la fera
rodolen com menjar exquisit..

Un mos què en tindrà
la durada d'un efímer tast.
La dona jove complau al vell,
per tal d'assolir regals 
                      d'esmaragdes.                  



En abaixar-se la cremallera
del seu vestit, .....la noia d'escorces alabastrines, ....un drac enjoiellat de robins, a l'ancià, li n'ha mostrat, on de cop i volta, a d'ell, se l'ha engolit, al mateix temps, què d'un rocam esquinçat, un arbre esplendorós, emergia amb coratgia salvatgina.



Adela Payá i Prats
 🍀☘🌿🌾🌷🌻🌼

MESURES...?






MESURES...?

L'amor en té de mesures?

Sí pronúncies un
< t'estimo>
per girar- te d'esquena
i no donar-ne
cap explicació,
de què mesures
parlem?


Sí hi fas promeses
per a continuació
desdir-te'n d'elles, 
són, potser, mesures
dràstiques?


O només t'hi fixis
amb les mides del cos...?

Ignorància, diuen, és això
què s'atorga a l'altre amb desmesura.


No precisem de cap gurú,
de cap il.luminat.
Som els nostres propis mestres.  


L'amor en té de mesures?


El què hi va corromput
entre murades,
a canvi, d'una almoina,
evidentment,
sí què les té.


L'amor, que se sent,
que n'és de lliure,
sense idolatries ni engalipades,
mai no professarà
 seguiment algú, a cap profeta.


Les llagoteries estan de més; 
el servilisme llastima;
i, sí vas emparellat a la teva vida, fereixes al teu acompanyant.
               

Adela Payá i Prats
         ⏳⌛⌚⏰⏱🚢         


dimecres, 27 de març del 2019

LA JÚLIA A MONTBLANC...!

   

                  😍😘😍😘😍😘😍
                     🌻🦄🐦🐻🐣🐞

LA VILA DEL LLIBRE ( MONTBLANC )







La Mercè parla: 

Quantes coses boniques en un cap de setmana... Arribar a Montblanc i veure tot el cas antic engalanat amb llibres: dins de caixes de fusta, penjats als balcons, en els aparadors de les botigues... 

Ser una de les trenta-dos editorials independents que van participar en la 3a edició de la Vila del Llibre de Montblanc...

Participar com a editors en una taula redona per parlar de la primera traducció al català d'un llibre de Rafael Chirbes: La bona lletra... 

Que l'Eva Piquer et diga: "tu ets la Mercè Climent?" i juntament amb l'Eva Armisén et firmen el seu preciós llibre "Evasions"...

Que Joan Margarit et dedique el seu darrer llibres de memòries i pugues dir-li tímidament "ens encanta la teua poesia" i ell et diga amb tota l'amabilitat del món "Moltes gràcies"... 

Retrobar-nos amb el Xulio Ricardo Trigo i la Coia Valls, tan plens de vida i de projectes com sempre... 

Conèixer gent meravellosa, còmplices en tot aquest món relacionat amb les històries, els llibres, la cultura i el país... 

Conversar amb lectores i lectors atents sobre l'editorial que vam crear, plens d'il·lusions, fa poc més de tres anys...
 I més, molt més...

Mercè Climent i Paià

UNA ÀNIMA PERDUDA...!







UNA ÀNIMA PERDUDA...!



Als matins, glops de Sol,
als vespres, obagues tendres
i, a les nits, sospirs al pit.

Des dels ventanals oberts
s'escolen estels brillants;
un raig de plata et fa un clotet.

La dansa dels cortinatges
voletegen al to de les ventades cantaires.

Foragitada de la màrfega
emprens un vol de somnieigs, alleugerada del teu cossatge..

N'hi ha una criatura que
saltironeja d'esquerdill en esquerdill;
podria dir- se,
què s'hi troba perduda
o ben bé, que no sap
quina cosa és la que vol.

S'hi resisteix a admetre
què és morta i, diu que somia
com ara mateix ho fas tu.

Hi cerca a cadascuna de les seves amants i, cap ni una,
no el veuen,
ni tan sols el percebeixen. 

Al món astral, uns monstres
amb rostres plens de berrugues,
se l'enduen agafat de les seves mans, mentre, tu, obris
els ulls, en una matinada
esquitxada de rajolins
llumeners.

Prens una copa i, fas
un brindis en homenatge
a l'Astre Solar, què ens rebleix
de vida;
de pas, li'n demanis
què enlluerni
els senderols foscos
dels éssers extraviats.


Als matins, glops de Sol,
als vespres, obagues tendres
i, a les nits, sospirs al pit 





Adela Payá i Prats
 🕷🐞🕸🦋🐌🦉

dimarts, 26 de març del 2019

UN PASSEIG PEL POBLE...! 






UN PASSEIG PEL POBLE...! 

Avui, un passeig pel poble,
la volta als ponts i,
els carrers buits;
el fred espanta a qualsevol.

A la plaça de dins,
a penes dues taules plenes;
els llums a mig  encendre,
i, un cambrer avorrit
recolzat sobre un mur
fent xuclades a una cigarreta.


Una dona amb abric de pell
i caps per sobre d'ella,
carregada de borses,
asseguda a sobre d'un banc
a l'espera d'un  taxi.


Les muntanyes
resplendeixen d'un blau
llampant i, els cels
a poc a poc, van agafant
tonalitats obscurides.

Rostres desconeguts
amb presses per arribar
a la llar;
un tènue soroll del riu
en emdinsar- me pel
passeig de Cervantes,
on una fredor a les galtes
me les han fetes acolorir
com els gerdons.

De les copsades d'un arbre
en mira una parella,
què des de fa sis anys
s'hi varen quedar emmarcats
a redossa d'un branquilló.

Els miro i els saludo,
ella, em somriu i, ell,
em pica l'ullet.
Semblen afortunats ....!
Una altra < jo> hi va assolir
la felicitat,
Enhorabona....!


La d'ara, la que vagabundeja,
no va saber retenir els bufaruts a prop del seu cor.



Adela Payá i Prats
 👣👀👅💤💫💨

dilluns, 25 de març del 2019

TALLANT ELS FILS...!

ANNA SILIVONCHIK




TALLANT ELS FILS...!



Agafo tots i cadascun dels atifells
que n'he fet servir en aquesta
Terra preciosa, meravellosa.



Els fico a dintre de la motxilla
que a la meva esquena
despenjo.
Aldarulls dels estris
sintonitzant melodies
novelles.



He estat detinguda
per massa temps al mateix indret,  esperant el què mai no
hi arribaria.
He somiat impossibles
que pensava que
s'hi farien reals,
però les fadetes, només volien dormisquejar.




El temps de la partença
ja s'hi ha fet present,
n'és hora de vagabundejar
per les serralades;
rodolar per les tresqueres;
parlar amb els arbres;
i, cercar una bona ombra
per poder-ne admirar els paisatges.



L'enemic, no hi vol signar
l'armistici de la pau,
segueix capficat en agrandir
les indiferències;
no n'admet cap idea contrària
a la seva.
N'ha engrossit més encara
la llesta de les contrrovèrsies.



No hi ha res a fer
quan,un, hi va folrat de punxons. 


Té el cap emplenat de xips maldestres;
els dimoniets, s'hi graten
les seves panxes;
s'estiregassen les seves banyes
i, a aquest ingenu
el foraden per dintre.



Trepitjo pels corriols
dels fanals, a les muntanyes anomenades dels meteorits.
M'he negat a continuar
asseguda a les arestes
de la teva ànima,
que com un cometa de platja,  sostenia entre cordills, a les
meves mans.



T'he deixat voleiar pels oreigs,
i, ben amunt, t'has traslladat,
fins a perdre't de vista.
De llavors ençà,
que no em sentiràs;
em deslligo per sempre de tu,
tan sols, de tant en tant,
clissaràs els meus espurneigs desitjant-te el millor.


Adéu , estimat enemic,
l'ocellet blau, ja hi és ací,
potser un dia te n'adonis
de quant et vaig estimar. 



Adela Payá i Prats
    🦋🌹🐚🎈💜       

SOSPIRS DESCOMPASSATS..! 





SOSPIRS DESCOMPASSATS..! 

N'és necessari molt d'empeny
per romandre tostemps inert,
al que relluca a dintre nostre.


Quanta força s'escau per tapiar
el cor de murades infranquejables, on s'arremolinen records metal.litzats,
esquarterats en un caramull d'escapolons. 

Tossudesa  per viure miratges
una i altra vegada,
abstrets  per les radiacions il.lusòries, del que no n'hi ha,
del que no existeix.

Enganyifes recobrint cossos
alterats, esquerdats,
 incapaços d'admetre unes
altres realitats;
negació de les veritats
perquè n'és més complaent disfressar- se'n amb vestits multicolors.

Obradors de disbarats fins la mansuetud;
acaronadors de bressols
què acullen banyetes ensinistrats
en persuadir humans de pensaments malèfics.

Camins emplenats d'esvoranys,
on a cada passa
visitem els inferns de la  paüra; sentiments injectats de verins
què a poc a poc
hi van difuminant éssers vius.


Les  consciències
focalitzades en les temences, escadusseres d'amorositats,
gèlides com el rou
a les matinades,
corcades d'odi i, d'enveges, adobades de revenges.

Tothom manipulat per les boques que fereixen les seves pròpies ànimes, que es desfloreixen a si mateixes, entre petalines mústigues,
que hi actuen a contractor. 

N'hi ha un desconcert,
una simfonia desentonada,
uns músics esparverats
què han deixat de sentir-ne
els càntics galàctics.



Adela Payá i Prats
               🎈⏰🥁🎺☎️🎸                

LLAVIS DE GROSELLES...! 





LLAVIS DE GROSELLES...! 



Dels nostres palmells
junyits, hi brollen flors;
la seva flaire
la duc impresa a les línies
de les mans,
què en parlen de túniques translúcides i, de collarets
de safirs.
Florades espigades què
teixeixin fils glaucs.

Ell, vindrà pel camí blanc,
pel camí blanc, hi arribarà.

Ens mirarem fixament als ulls
i, n'hi hi haurà una reconeixença abissal.
Recordarem tot allò que havíem deixat enderrocat als angles
de les distraccions.
 

Mentrestant, en ajuntar les nostres mans, rellucaran noves poncelles què ens inspiraran uns altres viaranys, pels quals, poder- ne calcigar uns destins fulgurants.

Un temps maldestre, ens va
foradar els llavis de pírcings,
on amb prou feines,
no ens podíem besar,
se'ls vam tenir que arrencar, fins
a  dessangar-nos amb
petonades regalimant
suc de groselles.




Adela Payá i Prats
 💋👀👄👣👂🤝 

diumenge, 24 de març del 2019

SANT PAU...! 




        
La parròquia del Prat de Llobregat recupera la talla romànica de Sant Pau, un dels vestigis artístics més antics del delta del Llobregat         



SANT PAU...! 


Segueix rancuniós....!

No cal que li preguntis per la seva salut, ni com es troba; té el cor ple de corcons què se'l mengin per dintre.  

Mai no ha lluitat per les estimes; n'és més còmode gandulejar d'ací per allà; expressar el què els altres esperin escoltar, o ben bé, vocalitzar alguna que altra llagoteria, a canvi, d'uns favors. 

Segueix rancuniós...! 

De l'amor,  
res no hi sap, el cor n'és un rossegó de pa dur. Va néixer, creu ell, per a ser-ne venerat com un santet; orlat com un militar i, ornamentat com un arquebisbe.

Però no li'n demaneu amor, ....No sap quina cosa pugui ser això, tracta a tothom com al seu vassall, què ja n'és dir molt; com a fàmuls, n'és el seu costum. 

Segueix rancuniós...!


A l'ordre dels foscos roman fidel i, benigne i, no sap que ja li n'han llançat bastiments amb motllures, per tal de deixar- lo ben aquietat.



Adela Payá i Prats

 🏨🏤🏣🌏🏝⛰    

VILA DEL LLIBRE MONTBLANC...!





divendres, 22 de març del 2019

FÈLIX...!

       
               🔔🎶💖❣💙🌻🎹🎶🐚
                   🌼😍😘😍😘😍👀




dijous, 21 de març del 2019

QUÈ PODEM DIR-NOS?

La Cava Gran,  és un pou  de neu o gelera situada a la serra Mariola, dins del terme municipal d'Agres, comarca del Comtat



QUÈ PODEM DIR-NOS?

Què hi puc dir-te
després de tant de
temps,
diluïts entre gotellades.

Segueixo cantant
als matins en veure
al Sol, fent- ne cops
de puny, a sobre dels
vitralls..

M'engalano de més
encaixos en escoltar el parrupeig
dels coloms,
 i, en albirar com
li'n neixen fulles als arbres
nus a l'hivern.

Què hi puc dir- te
després de tant de
temps, absentats de nosaltres
dos.

Demano tots els dies
més llum i, compassió
per a tothom;
batego al compàs de
la Mare Terra com picarol bellugadís.

El teu lloc, desocupat,
dóna pas als baguenys
neguitosos, què em
relaten algunes històries.

Una part teva,
de tant en tant,
m'hi fa companyia.

Escric sense les teves mans de palma safranosa,
i, a frec, d'un cor escarransit,
que ha escollit escorxar-se'n,
curull de peces trencaclosques.
 

Què hi puc dir-te després
de tant de temps.
Tots dos, de cara a la paret,
sense poder mirar- nos i,
 ni tan sols pronunciar-nos
cap mot.

 Escabullit
als angles on juguen els
esperits menuts, tremoles com un noiet esporuguit.

Te n'has traslladat a la font
cantaire, per declamar-ne
poemes d'aigua,
on entre sospirs de pedra,
n'has fet desplegar les teves ales d'ivori, fins davallar al fons d'una cava, a la Serra Mariola.


                   Adela Payá iPrats 
                        🤗🤢☻👿🤡         








ÀGUEDA EN ALÁJAR...!



                    😘😍😚😍😚😍
                         💜🌿💙💖

dimarts, 19 de març del 2019

FUGINT D'ELL..!

VINCENT VAN GOGH




FUGINT D'ELL..!


Vogues pel rierol
a les nits sense lluna,
on les xàvegues
les has omplides
de petits estels. 

Somnis engarjolats
en branques
cargolades.

Les ventades,
els cabells llargs,
te'ls han rinxolat
dona de carabruna
i, un peixet de colors,
s'ha enredat als teus
dits, quan a les aigües
el retornaves.

El caminant de les voreres
amb peus descalços,
trepitja la gespa humitejada,
es dirigeix a la recerca
d'una lluna nova
que cap llum li'n podrà
oferir.

Des  del teu llagut,
dona bruna, hi vas trenant
onades de flum
i, amb vela llatina,
n'ets empentada pels bufaruts, fugint de les brises
mandroses.

Canyes de pescar
escurcen fils al compàs
de rodetes, girant contra
rellotge, on a l'extrem
s'hi descobreixen llavis
d'esquerdills. .

Camuflatge dels éssers vius;
mentre el vianant de les voranes,
se n'ha trasmudat per un salze ploricó ...
Des de les seves fulles
s'hi escampen paraules
estripades, desposseïdes
del glamur glauc. 



Adela Payá i Prats
       🌿🐟🐠💋💦      

RUMBES...!

DALIA MONROY 



RUMBES...!

Rumbes de tombes,
abonyegades per les
roques movedisses,
des d'on els còdols
trenqueen fèretres,
jugant a fer l' harca.


De les butxaques
se'n treuen partitures i,
rosaris;
precs pels morts
assaltats per les borrufades.


Ni la mort ofereix el descans
etern als avatars terraqüis;
candeles enceses,
flors arrecerades a frec de les pàl.lides llambordes.


Rumbes de rombes
acoloreixen els raigs
llumeners
a sobre del sòl,
en ser-- hi els ossos
cadavèrics, traslladats
a dintre d'uns altres taüts.


El cercle què ens ocupa,
hi fa giragonses mentre
tots dos plegats,
ballem un tango equidistant.


Rumbes d'ombres,
somien en ajuntar- se;
llavors, un raig fúlgid, s'hi ha
interposat al bell mig
de les obagues i, als
firmaments una forta
tempesta n'ha disparat
llampecs, trons i, cantals.



Els esperits s'acomboien
hi fan collarets amb les
ossamentes,   
es belluguen tots alhora
formant  el.lipses i, avui al cementiri, s'hi escoltaven càntics celestials.




Adela Payá i Prats
💜🌷🌻🌞🌾🌞   

DIA DEL PARE...!





MON PARE

EL MEU COMPANY

dilluns, 18 de març del 2019

diumenge, 17 de març del 2019

XAFIGANT LA TERRA...! 







XAFIGANT LA TERRA...! 


N'és tan dolç,
veure com s'escolen
els raigs llumeners
a l'altra banda de les branques;
com la teva pell
s'hi fa de color canyella.
                Com els ulls es banyen 
                   d'espurnes daurades.


Entrellucar com
 la Mare Terra,
es vesteix amb vels
púrpures, demanant- te
què li'n donis la mà,
què et llevis les xiruques
per a què ella,
hi pugui reconèixer
les teves petjades.


Malgrat, saber- te a soles,
enmig de la Natura,
t'hi acompanyen moltes
criatures;
avui: ocellets i, papallones
han omplit el camí
de cançons i, d'aleteigs,
i, unes flors enrogides
li n'han posat la randa
a tanta formosura.


La tendresa dels paratges, ha mormolat, al bell mig
del trajecte,
la veu de l'amic
que creia extraviat,
i, un grill de mandarina,
m'ha endolcit els
seus records.



Adela Payá i Prats

 🌲🌳🎈🌞♥️ 

ÀGUEDA I MAR A SEVILLA...!






A MADRID...!







              A LA MANIFESTACIÓ A 
            MADRID 16/03/2019             

divendres, 15 de març del 2019

AQUAREL.LA D'EN JÚLIA...!






AQUAREL.LA D'EN JÚLIA...! 


La casa, sembla que plori.

Quina cosa estranya
li passa?. 

Dos llagrimons blaus
se'n surten dels cristalls
de les finestres.

Potser està malalteta? 

A sobre de la teulada
una dona gegantina
hi llançat un raig bru.

Tal vegada,
vol desttruir- la,
o arrenglera les teules
per tal d'evitar
que s'escoli l'aigua
a dintre de la llar.

Un Sol ben refulgent,
ha eixugat tots els ruixats
i, una nena preciosa
hi juga a grimpar per
les arbredes.




Adela Payá i Prats
♥️😍🎈🌞🛴🍭🏠    

MAR, EN ACCIÓ...! 





MAR, EN ACCIÓ...! 

LA MAR
HA PARTICIPAT EN
AQUEST VÍDEO
DE CONCIENCIACIÓ
FEMINISTA.

FELICITATS,
ESTIMADA NÉTA.

LA TEVA ÀVIA SE
SENT MOLT
ORGULLOSA
DE TU.
 😍😘🎈☘♥️🌿

                     Adela Payá i Prats