UN CANVI AL COR...!
Se sent el cor deslluït,
com amagat al darrere
dels portons; s'hi nega a expressar-se'n de nostàlgies.
L'arrossego a venir
amb mi, li'n mostro
paisatges de verds,
amb una desfilada
d'arbres.
Ja comença a somriure
de seguit, en veure un Sol
magistral,
espargint els seus rajolins
per tota la contornada.
En albirar corol.les
enrrosides d'ametllers
en floració,
se'n vol sortir de dintre meu.
Un arbust de tardor,
aleshores, s'excel.leix de fulles
carbassades,
aparegut de sobte,
com sinó pertanyés
al període hivernal,
la qual cosa, a tothom el desconcerta.
El clapoteig de les aigües
del Riquer, t'invita a
voler esquitxar-te del líquid cristal.lí.
Els aldarulls del rierol
t'enduen a recer d'un home,
que hi fa clamoreigs
a la font del quinzet,
on en aqueix indret,
et rebleixes els llavis
dels seus gotellims.
El cor, batega com
un tamboret;
l'ànima, pel contrari,
s'encalma,
i, tu mateixa, ja te n'has
harmonitzat vers el teu
entorn, amb una barreja
de llum i, d'ombra.
El cor, ha arribat a casa
fent esclatar el riure,
i, has hagut de bressolar-lo
com a un nadó,
per tal que deixés de
colpejar-te'n amb tanta
intensitat, fervent.
Adela Payá i Prats
🌏🌇🌆🌑🌞🌚
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada