L'ATZUCAC AL FINAL DEL CAMÍ...!

L'ATZUCAC AL FINAL
DEL CAMÍ...! 




El senderol s'escurça
i, al tram últim,
n'hi ha un gran canó
   per on les ànimes
perdudes s'enjogassen.


Hi fas passets de ballarí
per tal de no davallar,
i, des d'un estel al cel
s'hi despenja una gran
escala amb esglaons de vidre.

Els cronòmetres,
ja s'hi posen en marxa,
les agulles s'han tenyit
de roig;
l'esfèrula de cristall,
de sobte, n'ha esclatat.
 

Un sospir,
    i, tot n'haurà finit;
   un batec eixordador
  on de cop i volta,
   la guspira divina
s'hi llevarà el vestidet
  de tarquim..

El senderol s'escurça,
s'encongeix, s'esvaneix;
les graneres, s'atabalen
per escombrar- ne
les polsegueres.

La pluja, s'encarrega
de fer-ne esborralls
de les empremtes;
els somnis aguardats,
s'esfilegarsen a pleret
trasmudant-se per
garlandes platejades.


El temps se n'ha detingut, hi cerca calaixos  per on poder ocultar-se'n,  mentre una mà esgarrifosa, l'ha empresonat amb molts girs de claus. 

Adela Payá i Prats
 🎼🎶🌌💕🌻