XAFIGANT LA TERRA...!
N'és tan dolç,Com els ulls es banyen
veure com s'escolen
els raigs llumeners
a l'altra banda de les branques;
com la teva pell
s'hi fa de color canyella.
d'espurnes daurades.
Entrellucar com
la Mare Terra,
es vesteix amb vels
púrpures, demanant- te
què li'n donis la mà,
què et llevis les xiruques
per a què ella,
hi pugui reconèixer
les teves petjades.
Malgrat, saber- te a soles,
enmig de la Natura,
t'hi acompanyen moltes
criatures;
avui: ocellets i, papallones
han omplit el camí
de cançons i, d'aleteigs,
i, unes flors enrogides
li n'han posat la randa
a tanta formosura.
La tendresa dels paratges, ha mormolat, al bell mig
del trajecte,
la veu de l'amic
que creia extraviat,
i, un grill de mandarina,
m'ha endolcit els
seus records.
Adela Payá i Prats
🌲🌳🎈🌞♥️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada