UN PASSEIG PEL POBLE...!
Avui, un passeig pel poble,
la volta als ponts i,
els carrers buits;
el fred espanta a qualsevol.
A la plaça de dins,
a penes dues taules plenes;
els llums a mig encendre,
i, un cambrer avorrit
recolzat sobre un mur
fent xuclades a una cigarreta.
Una dona amb abric de pell
i caps per sobre d'ella,
carregada de borses,
asseguda a sobre d'un banc
a l'espera d'un taxi.
Les muntanyes
resplendeixen d'un blau
llampant i, els cels
a poc a poc, van agafant
tonalitats obscurides.
Rostres desconeguts
amb presses per arribar
a la llar;
un tènue soroll del riu
en emdinsar- me pel
passeig de Cervantes,
on una fredor a les galtes
me les han fetes acolorir
com els gerdons.
De les copsades d'un arbre
en mira una parella,
què des de fa sis anys
s'hi varen quedar emmarcats
a redossa d'un branquilló.
Els miro i els saludo,
ella, em somriu i, ell,
em pica l'ullet.
Semblen afortunats ....!
Una altra < jo> hi va assolir
la felicitat,
Enhorabona....!
La d'ara, la que vagabundeja,
no va saber retenir els bufaruts a prop del seu cor.
Adela Payá i Prats
👣👀👅💤💫💨
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada